Lliga femenina

ROSÓ BUCH

ESCORTA DEL GERNIKA

“Podem fer coses maques”

“En el primer partit la pressió és per perdre’l i que es consideri un fracàs. Els que no som caps de sèrie, hi anem a gaudir i amb la motivació que jugues amb el factor sorpresa”

“El Girona és un molt bo però tenim les nostres cartes”

Les lesions han estat un pal i ha de ser molt dur. Em sap molt greu que les companyes es perdin la competició

El Gernika és el rival de l’Spar Girona en els quarts de la copa aquest divendres a Saragossa (18 h), i en el conjunt basc hi ha qui va ser la capitana de l’Uni, Rosó Buch (1,76 m, 1992). La mataronina compleix el seu tercer any al País Basc, després de marxar de Fontajau el gener del 2020. Hi havia arribat el 2016, amb el títol aixecat a Sant Sebastià amb el Conquero, l’últim campió del trofeu en joc aquesta setmana més enllà de l’Avenida, que els ha guanyat tots menys el del 2021 a València, per al club gironí en superar les amfitriones en la final i després d’eliminar les castellanes a semifinals, on es poden trobar dissabte.

Acaben de perdre a casa amb el Cadí, però havien enllaçat cinc victòries des que van perdre a Saragossa en la tornada de la finestra, al febrer. Com arriben?
El partit amb la Seu [58-68] va ser bastat lleig, elles es van merèixer guanyar i nosaltres ens esperàvem fer un bon partit, mantenint aquesta dinàmica positiva que expliques perquè teníem consolidada la cinquena plaça en la lliga, que era el nostre objectiu, i ara representa un canvi de plans. Sabem l’equip que tenim i que malgrat la derrota de dissabte la trajectòria és bona i que podem fer coses maques en la copa. A mi personalment és una competició que m’agrada, sempre hi ha sorpreses, i malgrat que hi arribéssim amb una dinàmica molt negativa encara podria passar qualsevol cosa. Continuo dient que tenim la confiança alta, l’equip complet després d’una temporada amb moltes lesions, i tenim moltes ganes de jugar-la, aquesta copa.
Sorpreses. Més enllà del partit, fins a quin punt condiciona que n’hi hagin el primer dia sabent que vostès juguen divendres?
He jugat tres copes amb l’Uni i recordo perfectament que sempre havíem patit en el primer partit. Sí que els acabàvem tirant endavant, i és el que sol passar, amb l’equip gran. És el normal, però tant se val el dia que juguis perquè no deixa de ser el primer i la pressió és per perdre’l i que es consideri un fracàs. En canvi nosaltres, els que no som caps de sèrie, hi anem a gaudir i amb la motivació que jugues amb el factor sorpresa. El principal és començar endollades, si comences malament no hi ha res a fer. El Girona és un equip molt bo, però nosaltres volem jugar les nostres cartes.
El sorteig les va emparellar amb l’Spar a mig gener, quan elles eren líders de la lliga...
Les lesions han suposat un pal per a elles, i vist des de fora fa mal perquè dues jugadores tan importants, que de manera tan seguida es trenquin, ha de ser molt dur tant en l’aspecte anímic com de joc. Però continuen sent el Girona, continuen tenint moltes estrelles i bons resultats en la lliga. Sí que des que surt el sorteig, fa un parell de mesos, hi eren totes i és una cosa que ens pot afavorir, però ja et dic que serà complicat igualment. El que sí que em sap molt greu és que les companyes es perdin aquesta competició.
Arriba a Girona amb la copa que guanya amb el Conquero i hi perd tres finals. La de Fontajau el 2017 és la pitjor de totes?
Ho va ser per com es va donar, perquè jugàvem a casa i perquè guanyàvem de 15 a la mitja part i ho teníem molt a prop. Gairebé tothom ho estava assaborint, teníem l’afició al costat i com es va perdre ho recordo especialment perquè perdre finals sempre fa mal, però allò se’ns va escapar quan ho teníem a prop.
El 2020, quan a Salamanca ningú n’era conscient, que ens tancarien al cap d’una setmana, amb el València perd la semifinal contra l’Uni. Acabava de sortir de Fontajau, com recorda aquell primer enfrontament?
Sí, ara és molt diferent, perquè ja porto més anys a fora de Girona, però aquell va ser especialment difícil perquè havia començat la temporada amb elles i portava molt poc a València. Jugava contra el meu exequip i un cop ets en la copa vols guanyar. Sí que recordo com l’afició, els GirUnins, em van aplaudir i em vaig posar nerviosa: és especial sentir l’estima de la gent, i si no recordo malament, vam aguantar la primera meitat i després ja se’ns en van anar, i òbviament van guanyar elles. El primer partit amb el València va ser contra el Tenerife, i allà sí que ens va costar molt: érem nosaltres les que sentíem la pressió, igual que en la copa de Girona que comentàvem, en el primer partit amb l’Araski ens va anar just i va ser horrible...
Com veu l’evolució del projecte valencià. Elles i l’Avenida, havent quedat eliminades de l’Eurolliga en el tercer partit dels quarts, els pot afegir càrrega?
El València és un projecte molt potent i ja es veu, que està al nivell del Girona i del Salamanca. I fa l’efecte que encara aniran creixent més perquè tenen la capacitat per fer-ho. Aquests tres, ara, es mataran per les places de l’Eurolliga perquè sembla que en continuaran sent dues i, òbviament, per a qualsevol dels tres assegurar-se la plaça amb la copa els seria fantàstic: alliberar-se de pressió pels play-off. Tampoc sé si hi estaran pensant gaire, en això, perquè qualsevol dels tres pot perdre contra qui sigui i també guanyar el títol. Per a mi el València és qui millor està fent les coses ara.
I del Casademont, que va de bracet de l’ACB com el València? És la manera d’enfortir la lliga femenina, o necessitem clubs més específics de dones?
Tots aquests clubs i aquests projectes fan gran la lliga. Vinguin de bracet com dius amb equips masculins o no, que hi hagi interès i patrocinadors al darrere, com Saragossa que omple el pavelló i sembla que en la copa ho estarà, de ple, ajuda. Fan una feina molt bona i han aconseguit ser top 4 gairebé tota la temporada, i això diu molt d’elles. Ara falta que duri força anys, però la lliga creix i hi aposten fort. A veure si també s’hi animen més clubs com el Barça perquè sempre hi ha rumors com el d’Unicaja o Madrid que hi ajudaria. Tot és benvingut.
Tenen l’Anna Montañana a la banqueta. De cara la copa, en què debuta d’entrenadora, la seva experiència com a jugadora li serveix per preparar-la millor?
La temporada en si ja li està servint, en haver estat jugadora pot donar bons consells a les jugadores i a les pivots sobretot. L’experiència és un grau, ha jugat moltes copes i ha guanyat moltes coses, i segur que sabrà guiar-nos molt bé. En ser la seva primera com a entrenadora pot suposar-li més pressió, potser, però a les jugadores ens pot ajudar molt tal com ja et dic que està fent des que vam començar.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)