Lliga femenina

OPINIÓ

200, la fita Guinness

Que l’Uni és un club especial és un fet. Ho era el dia de la seva fundació per mitjà d’aquells pioners el 2005, i ho és ara que compleix la majoria d’edat. Diuen que els projectes –també els esportius– porten l’ànima i l’esperit de la gent que els integren.

Per l’Uni han passat directius/ves, treballadors/es, jugadores i tècnics/ques, i totes han aportat el seu granet de sorra perquè, amb una implicació que la major part de les vegades supera amb escreix les contraprestacions emocionals o materials, el club hagi arribat a ser el que és avui dia. I és que el secret de l’Uni es forja cada dia.

Ja ho va dir aquella jugadora quan li van comentar la sort que tenia de fer tants punts: “Sí, efectivament, com més entreno més sort tinc.” Doncs a l’Uni tenim molta sort perquè des de fa anys comptem amb uns pilars molt ferms sobre els quals créixer: una directiva entregada en cos i ànima amb el president Cayetano Pérez al capdavant, un públic fidel i cada vegada més nombrós, unes treballadores incansables tant a l’oficina com a la pista i també un grup de patrocinadors que confereixen al club un tarannà únic d’arrelament al territori molt especial. I és d’aquest últim punt del qual vull parlar.

Avui al Complex Mas Solà a Santa Coloma de Farners se celebrarà una trobada d’empreses col·laboradores de l’Uni, amb la particularitat que són els mateixos patrocinadors del club els que lideren i organitzen un acte multitudinari (200 participants), en què es busca fidelitzar les empreses que ja en formen part i donar a conèixer el projecte Únika a altres empreses del nostre entorn que comparteixin la nostra sensibilitat per l’esport.

Aquest nombre, 200, és el que s’han marcat com a fita aquests entusiastes ambaixadors del club: aconseguir que el club arribi a les 200 empreses col·laboradores, fet que segurament suposaria batre algun rècord Guinness en l’esport del nostre país i de molts altres.

Però, tot i així, això no és el més remarcable, al meu parer, sinó la forma amb què afrontem aquest repte majúscul. Amb recursos limitats en comunicació i màrqueting, sense gaires eines tecnològiques, com diria en Francesc Bosch, pal de paller d’aquest col·lectiu d’empresaris: “Quan es tracta de l’Uni, les coses es fan a la gironina...”

Això es tradueix en el fet d’encarar els reptes amb una sèrie de valors potser passats de moda per alguns però molt necessaris avui dia, com són: l’altruisme, el treball en xarxa, la confiança en l’altre, la humilitat i la passió en el que es fa, més enllà dels èxits immediats.

No cal dir que tot aquest suport empresarial encapçalat per la família Vidal i Spar, unit al suport institucional –Ajuntament, Diputació i Generalitat– i al de la massa social de l’Spar Girona, fa que afrontem el futur amb il·lusió i confiança en un projecte que transcendeix els resultats esportius i amb un gran component social i reivindicatiu. Per cert, fins ara no havia mencionat que quan parlem de l’Uni parlem d’esport femení. Calia?

Tornem als patrocinadors. Algú dubta que amb l’ajuda d’aquests supporters aconseguirem arribar als 200?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.