“No em preocupa el rival, m’és igual, el Saragossa és un gran equip que s’ha reforçat molt bé, però a mi em preocupa l’equip”, va dir Roberto Íñiguez diumenge, després d’eliminar el Ferrol en els quarts per una diferència de 21 punts (60-71 i 72-62) i amb l’equip gironí visiblement fatigat. “Ajudar-les que segueixin competint i no exigir-los res, i mira que jo en soc, d’exigent, amb mi mateix el primer. Però és que no se’ls pot demanar més. Ni a l’equip ni a les noies: orgull i a ajudar-les a seguir.” La semifinal tindrà l’anada demà a fora i la tornada diumenge a casa. L’Uni té, aquest exercici, 2-0 amb el seu rival a la sèrie: 66-82 abans de la primera finestra i 82-69 en el primer partit després de la copa, l’únic que s’ha perdut Sandra Ygueravide, una de les jugadores que Íñiguez va dir que arrossega problemes físics, com Vionise Pierre-Louis, que no va descartar les possibilitats per disputar el títol de lliga, tal com va fer el club gironí el 2019 amb ella de pivot.

L’Spar i el Casademont només s’han enfrontat en la lliga regular des que l’Stadium va ser absorbit pel club que té l’equip a l’ACB. El balanç és gironí des del curs 2020/21 (6-4) i el títol de copa sent-ne l’amfitrió fa dues temporades marca un punt d’inflexió, amb les vermelles a l’Eurolliga en detriment de l’Uni, que va superar el Saragossa el primer any per partida doble: 68-60 i 76-80. En els dos següents hi acreditava 1-1: 90-53 a Fontajau i 72-64 al Príncipe Felipe primer, i 61-60 amb Gardner anotant de dos quan l’equip necessitava el triple i 72-69 abans de la segona finestra, que deixava les de Bernat Canut líders amb 17-3, després. I la temporada passada 0-2, amb l’anotació més baixa de l’equip gironí a la categoria, 65-38 amb Laura Antoja i 50-60 ja amb Íñiguez; que interpel·lat per l’opció de tornar a la final sis anys després, es resignava: “La il·lusió de la gent, somiar? Jo no els la trauré perquè és meravellós, però repeteixo: hi ha la realitat i espero que hi estiguem. I quan dic que hi ha moltes jugadores amb dolor, és perquè hi són. I potser un dia rebentarem i fins aquí haurem arribat.” “No venc fum, el primer guanyador soc jo, però ara exprimint les jugadores amb aquesta il·lusió no les motivarem, les estressarem encara més i rebentaran. Les hem de cuidar d’una altra manera, estar-ne orgulloses, recuperant-les i fent el millor bàsquet possible: compartint la pilota perquè el talent que ens pugui mancar, ho fem juntes. Buscar avantatges i que se sentin còmodes.”

“Som poques, ho donem tot i tenim temps per recuperar-nos, som poques i ho donem tot”, va exposar Marta Canella al final de la retransmissió del partit per la Xarxa +. La gallega, un cop lligat l’accés a la semifinal, va reivindicar la trajectòria de l’equip: “Ho teníem molt clar i estic especialment contenta perquè hem hagut de sentir moltes coses de fora. Estem molt orgulloses de tenir una MVP i una altra NBA, però hem demostrat que no som només això, la resta hem ajudat que aquest equip fos el primer de la lliga regular i tant avui com l’altre dia ho hem demostrat, sent una pinya. És el que ha passat tot l’any.” “Arribades a aquest punt, els equips que són a les semifinals són els millors i és veritat que sempre tens millors sensacions quan has guanyat l’equip amb el qual t’has d’enfrontar, però el que compta és que diumenge tornarem a ser a aquí”, hi va afegir un cop s’acabava de saber que el Casademont havia eliminat el Jairis. “No és el moment de sentir-se cansada, mirem d’acabar fortes i estem acostumades a jugar dos partits per setmana tota la temporada”, va destacar Borislava Hristova, que com Canella i Klara Lundquist ha jugat tots els partits aquest curs.