Diumenge de pluja i dia aigualit a Fontajau. Al Bàsquet Girona se li va escapar el xoc contra el Tenerife (84-93). Els gironins van perdre l’oremus en el darrer parcial d’un partit que van disputar fins a les acaballes, després d’anar a remolc pràcticament 30 minuts, però posant-se per davant al final del tercer quart. Marcelinho Huertas, veteraníssim i providencial per als seus companys, va aparèixer els darrers deu minuts amb el partit ajustat per un sol punt i es va posar l’equip a l’esquena (9 punts en 7 minuts), impedint la festa a Fontajau.

Els gironins arrancaven el duel amb un cert punt de tranquil·litat després de la derrota del Granada a mans del Gran Canària (98-83) dissabte. La hiperactivitat de Maxi Fjellerup a tots dos costats de la pista permetia als locals prendre la iniciativa, tot i que els canaris responien amb l’encert exterior de Thomas Scrubb i Marcelinho Huertas. Una cistella d’Aaron Doornekamp i un triple de Jaime Fernández capgiraven el marcador després d’un inici esperançador (12-16).

Un parcial de 0-10 triturava la feina feta i complicava les previsions dels blanc-i-vermells. El Tenerife havia posat velocitat de creuer i el +12 en el marcador denotava que els catalans haurien de reforçar el seu ímpetu si volien tenir alguna opció d’endur-se el triomf. Els de Moncho Fernández arribaven al descans per sota (31-38) i amb la sensació que no sabien quina tecla tocar per canviar el ritme del partit.

Tornant de la pausa, Juan Fernández entrava en joc amb dues accions consecutives que evitaven que el rival s’escapés (40-44). Un tir al més pur estil bomba Navarro d’Aljami Durham col·locava la mínima 48-49. I un triple d’Yves Pons, inspiradíssim des de l’exterior, avançava els gironins. El partit entrava en un intercanvi de cistelles que beneficiava els locals (64-60).

I aleshores, la feina feta en orris. Quedaven pocs segons per tancar el tercer quart i una segona antiesportiva a Pep Busquets després d’una empenta a Henri Drell acabava amb el català expulsat. Tot seguit, la tècnica a Drell finalitzava amb l’expulsió també de l’estonià, que marxava aplaudint amb to de sorna. A això s’hi afegia Jaime Fernández, sigil·lós i mortífer, anotant un triple en el darrer sospir del quart que empatava el partit 66-66 sobre la botzina.

El partit estava ajustat. Restaven cinc minuts en el marcador i Huertas es posava l’equip a l’esquena. Primer, per col·locar-lo a 3 i, després, per fer una passada a Scrubb que posava el +5. El brasiler tenia un impacte transcendental, dominant absolutament el joc, rebent una tècnica i, posteriorment, anotant en suspensió en un tancar i obrir d’ulls (75-83). Era l’estocada definitiva.