L’adeu de Carlos Bermúdez, referent gironí del bàsquet en cadira de rodes

Un dels grans referents gironins del bàsquet en cadira de rodes, Carlos Bermúdez Barrós, va morir el divendres, dia 2 de maig, als 60 anys. Al llarg de la seva vida va lluitar per defensar els drets de les persones amb diversitat funcional i per la seva inclusió total dins la societat.

Va néixer al municipi basc de Laudio, però als anys vuitanta va venir a Catalunya per establir-se a l’Alt Empordà. Li agradava molt practicar esport, sobretot el futbol. L’any 1994 va patir un accident laboral que el va deixar en cadira de rodes. A partir d’aleshores va vincular-se a l’equip de l’Alt Empordà del grup Mifas i posteriorment va entrar a formar part de la junta directiva.

Aquesta entitat sense ànim de lucre es dedica a treballar per a la inclusió social de les persones amb discapacitat física, orgànica i sensorial, i Bermúdez va decidir dur-ho a terme a través de l’esport. Va començar a practicar el bàsquet en cadira de rodes i va jugar i entrenar durant molts anys l’equip del Mifas CB. De fet, va ser un dels artífexs principals perquè el club es fusionés amb el Bàsquet Girona i esdevingués una secció més d’aquesta gran entitat que competeix a l’ACB. També va ser impulsor de l’escola Mifas, per tal d’ajudar als més joves que es trobessin en la seva situació. Finalment, va estar molts anys vinculat al bàsqueta Castelló d’Empúries, fent d’entrenador del femení. Arran d’això, la Lliga Endesa li va dedicar un reportatge.

Qui el coneixia explica que era un home d’esport, que sabia escoltar, que sempre era allà per donar un cop de mà, i que a la vegada, com a entrenador, sabia treure el seu caràcter quan l’equip ho necessitava.

Les exèquies van tenir lloc diumenge, i el Bàsquet Girona va guardar un minut de silenci en l’inici del seu partit davant el Tenerife.