“Never too high, never too low” (mai massa amunt, i mai massa avall). El tècnic del Bàsquet Girona, Moncho Fernández, resumia així com ha viscut el seu primer curs a la banqueta gironina. Ho feia a Fontajau, en la roda de premsa de comiat de la temporada, un espai on aprofitava per ensenyar algunes de les pinzellades del seu aprenentatge de la llengua catalana i on, també, posava èmfasi en la feina feta “en el dia a dia” per transformar un equip que anava a la deriva i que encapçalava la zona de descens, en un equip salvat i amb fam de guanyar partits.

“Fer una valoració d’aquests mesos no és fàcil. A banda que el resultat hagi estat el desitjat, una cosa que pensàvem que podíem fer, jo em quedaria amb el camí, amb el com ho hem fet. Recordo que en arribar vam perdre dos partits de forma consecutiva i estàvem a quatre victòries de la salvació. La feina diària i les petites coses ens han permès oblidar-nos de la classificació, que ens ofegava... I d’això és del que estic més satisfet, que hem aconseguit convertir-nos en un equip, en un grup anímic d’alt rendiment”, subratllava el tècnic, que entre els seus mèrits també hi ha recuperar l’estat anímic d’un vestidor que estava tocat i semblava sobrepassat per la situació que vivia a la pista. “Per ser un equip d’alt rendiment cal que hi hagi un alt nivell de relació entre les persones per, quan falles, continuar endavant. Crec que això ho hem aconseguit gràcies a una base humana i també gràcies al compromís. I això és el que realment em fa reforçar més la idea que els millors equips els fan les millors persones. I amb ganes i ànims pots aconseguir objectius”, subratllava.

Interpel·lat per la recepta d’èxit que ha permès a l’entitat guanyar el bitllet per disputar una quarta temporada a l’ACB, el gallec insistia en una premissa: “La vida m’ha ensenyat que les coses canvien d’avui per demà. El millor que pots fer és concentrar-te en allò immediat. Moltes vegades tenim un desgast molt gran en pensar en coses sobre les quals no tenim influència.” El tècnic, que continuarà el curs vinent al capdavant de la banqueta, destacava que s’ha adaptat ràpidament a la ciutat. “Això és casa meva, així ho sento, i treballaré com si m’hagués d’estar aquí 25 anys”, insistia. Esquivant preguntes sobre les posicions que cal reforçar, sobre el bloc de jugadors que continuarà en l’equip, el gallec expressava com un fet positiu poder treballar amb un bloc important de jugadors d’aquest curs. “La continuïtat és sempre una bona notícia. Que hi hagi jugadors que han fet bona temporada i tinguin contracte és bona notícia perquè tens una base amb la qual créixer i treballar. No només des del punt personal dels jugadors, també com a transmissors cap als jugadors que puguin arribar.” I així, senzill però directe, Moncho Fernández s’acomiadava del curs.