Va ser ahir un dia de rememorar sensacions, per a Yoel Bárcenas. Principalment pel fet de tornar a Oviedo, que va ser casa seva durant dos anys. El panameny va disputar dues temporades a les files del conjunt asturià (2018/19 i 2019/20), abans de recalar al Girona aquest estiu, i la d’ahir va ser la seva primera estada al nou Carlos Tartiere de visitant. L’absència de públic va fer el retrobament amb l’escenari un pèl més descafeïnat, no obstant això, en cap moment se’n va oblidar Yoel, com va palesar quan va marcar, no celebrant la diana i demanant disculpes aixecant les mans, abans de ser abraçat pels seus companys.

El gol de l’ex va servir-li al Girona per sumar tres punts vitals que li permeten seguir en la lluita pel play-off. “Estic content pel gol, però més content per la victòria, perquè ens dona l’oportunitat de ser allà. No sabem què passarà d’aquí al final, però som allà”, va explicar al final del matx el jugador, que va sumar la tercera diana en el campionat. Uns números, d’altra banda, que segueixen lluny dels assolits precisament amb l’Oviedo, en què va anotar sis gols el primer curs i vuit el segon; tot i ser pocs, sí que han estat tots vitals els gols que ha fet de blanc-i-vermell, ja que les tres vegades que ha marcat l’equip ha guanyat –1-2 a l’Espanyol i 2-1al Castelló–. El d’ahir va ser, a més, de molt mèrit, inventat per ell i del no-res. I això que li estava costant entrar en joc a l’atacant, que va formar doble punta amb Nahuel Bustos. Fins al gol, no havia estat transcendent en el joc: no havia aconseguit mesclar amb Bustos, va rebre poc entre línies i, tret d’alguna pilota profunda que va intentar, poca cosa va fer.

L’entrada de Stuani, arribat el quart d’hora del segon temps, va donar un altre aire a l’atac; referent, l’uruguaià, va fixar centrals i Yoel va quedar més alliberat. Aviat es va notar, amb una fuetada des de fora de l’àrea que va treure-li Joan Femenías, i, just després, amb el gol, en què va rebre una passada dins l’àrea de Franquesa i, quan semblava que estava ben acuitat, es va treure de sobre dos defensors amb una gran retallada i una precisa definició al pal llarg.

Un retorn al Tartiere, al gol i també a la titularitat, impactant. Portava Yoel, de fet, més d’un mes sense sortir d’entrada, encara que no havia deixat de participar sortint de la banqueta. “Ens estem entrenant, el mister escull qui juga i qui no. És complicat”, va indicar el futbolista, a qui, com a altres companys, la multitud de baixes li va obrir la porta de la titularitat. “Hi som tots. És una llàstima pels que no han pogut ser-hi, segur que voldrien ser-hi. Ens ha tocat a nosaltres ser al camp i representar els colors del Girona de la millor manera”, va declarar l’atacant, que es va mostrar esperançat però caut referint-se a les aspiracions del grup. “Hem de seguir així, com ara, en bona dinàmica, tranquils. Sabem a què juguem, és el més important, i a veure què passa”, va dir el protagonista del duel.