Si no s’hagués espavilat tant, probablement el Girona no tindria cap més remei que combinar les últimes jornades del campionat, ja sense emoció ni transcendència, amb la planificació de la temporada que ve, altre cop a segona A. L’escenari ha canviat i l’equip s’ha situat de ple en la lluita per allargar la temporada al juny, en les eliminatòries d’ascens. Les darreres jornades prometen emocions fortes i, si l’equip acaba colant-se entre els sis primers –zona que no ha ocupat en tota la temporada–, allargarà l’interrogant sobre on serà la temporada vinent. Beneïda incertesa.

El punt determinant de la temporada arriba amb unes quantes incògnites de futur per revelar. Una de les substancials és a la banqueta, perquè el cos tècnic encapçalat per Francisco Rodríguez acaba contracte al juny i no hi ha cap clàusula de renovació ni en cas d’ascens a primera. El club fa temps que pensa en Francisco en clau de futur. “Volem construir un Girona amb ell, així li ho he transmès, però ara està enfocat en el dia a dia”, assegurava al febrer el director esportiu, Quique Cárcel. L’andalús, que va superar una fase delicada, ha liderat des de la banqueta la fe i la reacció enèrgica de l’equip blanc-i-vermell. I ara, en plena lluita per prendre el lloc de play-off al Rayo o a l’Sporting, el club tampoc té com a prioritat accelerar cap pas. “Al final els contractes valen poc. Nosaltres estem centrats a acabar la temporada i després ja veurem què passa”, explicava Francisco dimarts a la nit en una entrevista a RAC1.

Tampoc hi ha hagut avenços a la plantilla, un cop renovat Ramon Terrats. La majoria de jugadors o bé tenen contracte més enllà del juny o bé juguen cedits a Montilivi. No és el cas del porter Juan Carlos, que ja va manifestar que esperava que el club el valorés pel seu rendiment i compromís, deixant clar que no estava satisfet amb la proposta de renovació per dues temporades que ha rebut. L’altre futbolista que acaba contracte al juny és un pes pesant, el capità Aday Benítez, el futbolista més veterà del vestidor.

El context a Montilivi serà radicalment diferent si el Girona es manté a segona A o puja a primera divisió. Si no aconsegueix l’ascens, tornarà a estar molt limitat econòmicament, tot i que farà valer el múscul dels seus màxims accionistes. Les dues ampliacions de capital –una de 4 milions com a compensació d’un crèdit que van fer els propietaris i una de fins a un màxim de 16 milions– donen aire a l’entitat, molt collada després de quedar-se sense ascens l’any passat. La junta general està programada el 27 de maig, just la setmana de l’última jornada de lliga. Amb l’esperança que quedi encara un mes per aclarir l’escenari de futur.