Dos dies i molta feina
El Girona afronta la recta de final del mercat, que es tanca demà, amb fronts oberts, entre altres l’arribada de Pol Lozano, per acabar de perfilar una plantilla que amb la derrota contra la Ponferradina va mostrar certes mancances
La derrota de dissabte a El Toralín contra la Ponferradina (2-1) suposa el primer toc d’atenció per a un Girona que s’havia mostrat sòlid en les dues primeres jornades deixant la porteria a zero, però que contra els d’El Bierzo va mostrar la seva versió més tendra, condicionat sobretot per un inici nefast. És només un primer avís que tampoc hauria de servir per encendre les alarmes, però sí que serveix per demostrar que aquest Girona encara està verd. Primer perquè, com és lògic, hauran de passar unes quantes setmanes perquè la plantilla s’adapti al que busca el tècnic, Míchel Sánchez, però segon, i el més preocupant, perquè a la plantilla li falten peces importants. I això vol dir que Quique Cárcel i el seu equip tenen menys de 48 hores per tancar l’arribada de dos o tres futbolistes –el mercat es tanca demà a les dotze de la nit–, i això si no hi ha cap altra sortida d’algun jugador del primer equip, que pràcticament obligaria a cobrir la baixa amb un altre reforç.
Tres fronts principals
L’operació que el Girona té més encarrilada és l’arribada de Pol Lozano. De fet, des de fa dies l’acord amb l’Espanyol per la seva cessió ja es dona per tancat, i així mateix ho va comentar Míchel en la roda de premsa de dijous prèvia al partit contra la Ponferradina. Els detalls de l’operació, però, han endarrerit l’oficialitat fins avui, quan, si no passa res estrany, el Girona farà oficial la seva arribada. Amb el de Sant Quirze del Vallès el Girona donarà per tancat el centre del camp, si és que no hi ha cap sorpresa d’última hora en forma de sortida –la suplència i els zero minuts de Gumbau a El Toralín han fet aixecar l’alerta, però a priori no hauria de passar res–, que després obligaria el club a reaccionar ràpidament per buscar un substitut que, per què no, podria ser Cristóforo, que de moment amb l’arribada de Pol Lozano té la porta de Montilivi tancada.
A banda de tancar del tot la incorporació del migcampista de l’Espanyol, el Girona té dos dies per treballar amb la gran prioritat, que no és altra que trobar el substitut de Mamadou Sylla. Míchel fa dies que demana un jugador amb perfil ofensiu que sigui capaç de donar més profunditat a l’atac. El madrileny vol un perfil molt diferent del de Stuani i més similar al que el Girona ja va tenir amb Portu i Brandon, que a més sigui capaç d’adaptar-se a la banda, i és que de moment els extrems semblen la posició més coixa de l’equip, entre jugadors que no són purament de banda com Samu Saiz o Álex Baena i altres molt joves com Darío Sarmiento, Gabri o Ureña.
A més, tot el que fa referència a la part ofensiva de l’equip és el que més sembla que pot portar sorpreses d’última hora, i és que Samu Saiz continua tenint l’etiqueta de “cas especial” a sobre, tal com va confessar Míchel fa uns dies. Si el madrileny surt, trobar-li un recanvi és imprescindible, i en aquest escenari un dels noms que podrien agafar força és el de Borja García, tot i que l’operació de retorn seria força complicada.
L’última carpeta que tocarà el Girona perquè Míchel ja ha dit que no és imprescindible i, a més, hi ha el comodí de fitxar Aday passat el tancament del mercat, és la posició de lateral dret, on durant setmanes el club va centrar esforços, però no s’ha trobat la peça ideal que volia el madrileny.
El 4-2-3-1 per adaptar-se a la plantilla
A banda dels dos canvis en l’onze inicial, una de les grans novetats en el partit contra la Ponferradina va ser el canvi de sistema que va provar Míchel. Després de jugar els dos primers partits amb un 4-3-3, l’esquema que més agrada al tècnic madrileny, a El Toralín el Girona va sortir amb un 4-2-3-1, un dibuix que ja s’havia vist en la pretemporada i que també ha utilitzat Míchel en els seus anteriors clubs. “La meva sensació és que hem entrat lents, que hem filtrat massa cap a dins, estant-hi, i volíem anar a fora per ficar la pilota un altre cop a dins, i potser per això hem tingut més pèrdues de les que volíem”, va comentar Míchel en la roda de premsa posterior al partit, i va confessar que un dels motius pel canvi de dibuix era situar Samu a la mitjapunta, que és on més còmode s’ha de sentir el madrileny: “Volíem que Samu estigués en la seva posició natural i, en línies generals, crec que ha fet un bon partit. La meva sensació és que, tret dels primers minuts, no ens hem sentit superats.” Ara el dubte és veure quin sistema predominarà.
Tres partits i tres extrems drets en edat juvenil
Gabri Martínez va ser una de les novetats en l’onze inicial al camp de la Ponferradina respecte al partit de Las Palmas. L’extrem, encara en edat juvenil, es va estrenar així com a titular amb el Girona, després de debutar la jornada anterior a Montilivi contra el conjunt canari. La seva presència a la banda dreta no deixa de ser una mostra més de les mancances que encara té la plantilla, i és que en les tres jornades de lliga que s’han disputat Míchel ja ha utilitzat tres extrems drets diferents com a titulars. A més, tots ells amb 18 anys i encara en edat juvenil. En la primera jornada l’escollit va ser Ureña, que després va ser substituït per Darío Sarmiento, l’únic dels tres amb fitxa del primer equip. L’argentí, de fet, va ser el titular en el duel contra Las Palmas, però va acabar cedint el seu lloc a Gabri. Míchel va tornar a repetir l’operació, i va alinear de titular en el següent partit el que havia acabat l’anterior, Gabri, que tampoc va acabar el partit i va ser substituït per Ureña, deixant aquest cas Sarmiento, cedit pel Manchester City, sense minuts.
Publicat a
Notícies
Divendres,26 abril 2024