Alliberament a Montilivi
Un penal forçat per Valery i transformat per Stuani (60’) dona al Girona una victòria fonamental per trencar la pèssima ratxa de resultats
El Valladolid s’espavila al final i fa patir un equip tenallat que hi posa energia i bones intencions però que troba a faltar malícia
GIRONA 1 VALLADOLID 0
GOLS:1-0 (60’) Stuani, de penal.ÀRBITRE:González Esteban (col·legi basc). VAR: Sagués Oskoz (col·legi basc).Targetes grogues:Terrats (54’) i Calavera (88)’, del Girona, i Roque Mesa (29’) i Aguado (94’), del Valladolid.Targetes vermelles:cap.PÚBLIC:3.534 espectadors a l’estadi de Montilivi. GIRONA: Juan Carlos CalaveraLa recepta és coneguda a Montilivi: penal transformat per Stuani i victòria per la mínima. El Girona de Míchel pretén imposar una proposta molt diferent de les anteriors, però el mateix entrenador va ser el primer de reconèixer que la construcció de la seva idea s’havia d’acompanyar de resultats. I després de tres derrotes seguides, la victòria, fos com fos, era fonamental. Va arribar, amb una bona dosi de neguit, gràcies a una acció puntual i de mèrit de Valery, que va provocar un penal innocent de Queirós, i a la infal·libilitat de Stuani de penal, després d’una de les imatges de la jornada, perquè Nahuel Bustos ja tenia la pilota a la mà per llançar-lo però va ser substituït per l’uruguaià. Els gironins van millorar les prestacions respecte a Màlaga –només faltaria– però no van brillar, segurament tenallats per la necessitat. Van tenir algunes bones fases, però els va faltar malícia, mala llet, com altres vegades. Sense prou contundència en les jugades, bona va ser la del penal i premiat va ser l’esforç de l’equip, que va acabar fos per defensar un 1-0 que calia salvar de totes totes.
Míchel, que volia més profunditat i verticalitat, va situar d’entrada Valery i Ureña a les bandes i Borja García d’enllaç amb Nahuel Bustos. Stuani era a la banqueta i Pablo Moreno, a la graderia. El Valladolid imposava respecte tant per l’onze com pels recursos a la banqueta. Però Pacheta, per més potencial que tingui, és d’assumir pocs riscos. O cap. I els castellans van prioritzar mantenir l’estructura –amb tres centrals i dos carrilers poc profunds– i l’ordre. Van començar tenint més presència, perquè al Girona li va costar uns minuts activar-se. La millor fase de la primera meitat dels gironins va ser quan recuperaven pilotes a camp contrari. Això els permetia arribar a l’àrea, però no hi havia manera de culminar accions. Faltava malícia. Més enllà d’un ensurt de Roberto que Valery va voler aprofitar (13’), l’única rematada dels gironins en el primer acte va ser un cop de cap de Bernardo massa creuat, en una falta lateral ben executada per Aleix Garcia. Borja García, molt i molt vigilat cada cop que la volia rebre, apareixia amb comptagotes. Nahuel, ni això. El Valladolid tampoc amenaçava, i només va provar un xut de lluny de Roque Mesa i una rematada acrobàtica de Weissman. Poc abans del descans, Terrats ho va provar amb un xut potent, però Roberto no va haver d’intervenir. Faltava verí. L’equip arribava a prop de l’àrea, però o es precipitava o s’equivocava.
Apagat fins al gol
El Valladolid va entrar amb més bon peu en la segona meitat, i va crear un parell d’ensurts amb un xut de Nacho al lateral de la xarxa i un d’Óscar Plano més clar. El Girona semblava grogui. Amb pilota, i sense. Però Valery, que en una acció anterior s’havia equivocat i havia provocat un contraatac frenat amb targeta a Terrats, va treure petroli. Era dins l’àrea, però molt lluny de la zona de perill i d’esquena a porteria, i va buscar el penal de Queirós. Nahuel Bustos, a punt per xutar, es va enrabiar com una mona quan va veure que havia de cedir el lloc –i el penal, és clar– a Stuani. En la primera pilota que va tocar l’uruguaià va marcar. I després, se’n va anar a abraçar Nahuel. Un senyor gest per calmar i consolar l’argentí.
El gol va reactivar els gironins, que van tenir una bona fase. Terrats va perdonar el 2-0 en una jugada que ell mateix havia començat. L’equip va créixer tant amb pilota com sense. Pacheta, ara sí, va fer un triple canvi ofensiu, va prescindir d’un dels centrals i va situar dos davanters i dos mitjos ofensius. A l’altra banqueta, hi va haver un petit desgavell amb els canvis, amb diversos jugadors cansats i Míchel en una cabina. Les substitucions no van ser precisament per protegir-se, perquè Míchel va fer entrar jugadors com Samu –va jugar molt poc però molt bé, agafant la pilota i donant aire– i Darío. El Valladolid, però, va acabar aculant els gironins. La graderia intentava posar-hi escalf, tot i que l’aiguat –al principi i al final va ploure fort– ho dificultava molt. Hi va haver cinc minuts d’afegit. De neguit. Amb temps per a un contraatac claríssim, en què va acabar concedint un altre atac al rival. Però va acabar bé. Ja tocava.
PRIMER ACTE PLA
Pacheta fa una proposta sense riscos i el Girona tampoc sap generar perillLA LLUM
Valery força un penal innocent; Stuani entra per Nahuel, que volia xutar-lo, i marcaMÉS CONFIANÇA
El gol capgira la mala arrencada del segon acte dels gironins, que es reactivenAMB NEGUIT
El rival arrisca en la recta final i els gironins acaben fosos però del tot satisfetsMINUT A MINUT
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dimecres,5 juny 2024