“Era el moment d’Oier.” Vicente Moreno no va aprofundir a explicar per què va apostar diumenge contra el Mallorca (1-0) per Oier Olazábal al davant de Joan Garcia, quan va haver de substituir Diego López, ressentit de les seves molèsties en el descans. “Tenim confiança en els porters que hi ha i hem decidit posar Oier. Amb qualsevol dels tres que posen encertarem i, per moltes circumstàncies, he pensat que era el moment d’Oier, igual que en altres partits he pensat que era el moment del Joan”, va justificar l’entrenador, que va permetre al sentinella guipuscoà tornar a disputar un partit oficial 10 mesos després. I Oier va respondre mantenint la porteria a zero, mostrant-se sobri en tot moment i oportú amb una aturada de mèrit en un cop de cap de Muriqi que hauria estat l’empat. “Ens n’alegrem per ell. Ha tingut una actuació bona. És un gran professional i estava preparat per jugar com ha demostrat”, va manifestar Moreno.

I és que no era fàcil tampoc la situació per a Oier, que no jugava des del 18 de maig del 2021, la campanya passada, a segona divisió, un dia que l’Espanyol va guanyar (1-4) al camp de la Ponferradina, en un duel corresponent a la jornada 40 de lliga. Relegat des del seu aterratge al club blanc-i-blau, el gener del 2020, a un paper secundari darrere de Diego López, aquest curs li ha tocat un rol encara més complicat, ja que, a més del gallec, al davant ha tingut el prometedor Joan Garcia. El porter del planter ha disputat tots els duels de copa (2) i també els de lliga (2) quan no hi era Diego i és per això que Oier no havia jugat aquesta temporada. El rendiment del Joan, però, no ha estat convincent i, després de l’última errada al feu del Llevant (1-1) que va significar l’empat, Moreno va preferir no exposar-lo i va optar per Oier, que va jugar el seu partit número 8 com a periquito. “És un paio que treballa a l’ombra, que anima els companys contínuament i que mai té una paraula més alta que una altra, i això que no li donem el que mereix”, va indicar Moreno sobre un Oier que acaba contracte a final de curs i amb qui no s’entreveu una renovació.