La primera victòria de la temporada haurà d’esperar. Després de tres jornades, els blanc-i-blaus només han aconseguit sumar un punt dels nou possibles. Aquest cop, però, la derrota no va tenir un regust tan amarg, ja que els de Diego Martínez van plantar cara al vigent campió de lliga, sobretot amb una gran segona part.

El Madrid es va trobar molt còmode en l’inici del matx. Va sortir imposant la seva superioritat i ritme a través de la possessió, mentre que l’Espanyol va renunciar en els primers compassos a pressionar a dalt i no li va quedar cap alternativa que defensar tancats en camp propi. A més, els van faltar idees per sortir amb la pilota controlada quan la recuperaven, ja que els blancs, amb una defensa asfixiant, no els deixaven fer ni tres passades seguides. Aquesta bona arrencada dels visitants va fer que ben aviat arribés el primer gol del partit. En el minut 12, en la primera que van tenir els madrilenys, Vinicius no va perdonar davant Lecomte després d’una gran assistència de Tchouameni entre línies. Amb aquesta diana, els blancs encara es van envalentir més i no van parar d’assetjar la porteria blanc-i-blava. En el minut 18, Vini la va tornar a tenir després d’una pèrdua de pilota dels locals al mig del camp. Aquest cop, però, Lecomte es va mostrar sòlid i va evitar el segon. Els de Diego Martínez no van xutar a porteria fins al minut 22, quan Darder va recuperar una pilota i sense pensar-s’ho dues vegades va engaltar un xut des del balcó de l’àrea que va sortir desviat. A poc a poc, els periquitos van intentar capgirar aquesta superioritat clara que estaven imposant els blancs, però no era suficient per posar dificultats a la seva solidesa dins el camp. El partit es jugava en camp blanc-i-blau, i Vini va tornar a perdonar sol dins l’àrea amb una rematada que va sortir fregant el pal. En els últims deu minuts de la primera part, però, el partit va canviar de guió. L’Espanyol va fer un pas endavant i amb una marxa més va començar a generar perill de manera continuada. Joselu, des de la frontal, va obligar Courtois a estirar-se per evitar la igualada en el marcador. Aquesta insistència en els últims instants va tenir la seva recompensa. El mateix Joselu va aprofitar una pilota que es va trobar dins l’àrea després d’un rebot previ per empatar el matx i fer embogir Cornellà-El Prat.

A la represa, els blanc-i-blaus van sortir amb la intenció clara de continuar amb la bona dinàmica que havien mostrat en els últims compassos del primer temps, i ho van aconseguir. El Madrid es va fer petit i els espanyolistes ho van aprofitar per portar el duel al seu terreny. En el 58’ de manera incomprensible Joselu no va fer el segon. Courtois es va vestir d’heroi per salvar un cop més el seu equip després d’un xut potent a boca de canó. Lecomte també es va sumar a la festa i, en la jugada següent, va ser providencial aturant un xut de Benzema. En els últims vint minuts de la segona part el partit es va trencar totalment. Ambdós conjunts van tenir ocasions clares per marcar, però unes defenses sòlides i la falta de contundència en els metres finals ho impedien. Fins que en els últims cinc minuts a l’Espanyol li va tocar viure en pròpia pell el que caracteritza el conjunt blanc: les remuntades en l’últim sospir. Benzema va sentenciar el matx amb dos gols més. Primer, en recollir una centrada de Rodrygo. I després, en una falta directa amb Cabrera de porter improvisat, perquè l'àrbitre, després de consultar el VAR, va expulsar Lecomte en fer falta a fora l'àrea després d'una mala sortida.