Esport i política

El col·legi de professionals de l’esport reclama una conselleria al pròxim govern

El Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya (Coplefc) situa com a prioritat número 1 per exigir al pròxim govern català la creació de la conselleria d’esports. Ho fa en un document amb un seguit de reclamacions que ha fet arribar als partits amb representació al Parlament que concorren a les eleccions del 14 de febrer.

El Coplefc creu que atendre aquestes peticions farien de Catalunya “un país esportiu, és a dir, saludable, ordenat legislativament, de qualitat, adaptat als temps del segle XXI, sostenible i especialment sensible envers les necessitats de la seva gent, els seus professionals i les empreses, tot destinant-hi els recursos necessaris i amb l’organització administrativa més adequada”.

13 punts

En conjunt, es tracta de tretze peticions en defensa del sector i de les professions de l’esport i l’activitat física de Catalunya.

La primera demanda té a veure amb l’existència de la Conselleria de l’Esport i l’Activitat Física, com a òrgan polític amb veu d’igual a igual davant la resta de departaments del Govern, que es considera “absolutament necessari per tenir un interlocutor del màxim nivell i responsabilitat i que discuteixi i busqui el màxim de pressupost”, segons Pere Manuel i Gutiérrez, president del Coplefc.

També s’inclouen altres reclamacions:

· Declarar l’esport i l’activitat física com a servei essencial per a la salut de la ciutadania.

· Rescatar urgentment les entitats, les empreses i els professionals del sector de l’esport i l’activitat física, afectats per la crisi de la Covid-19.

· Garantir l’accés universal de la població a la pràctica de l’esport i l’activitat física.

· Augmentar el pes i la presència de l’assignatura d’Educació Física en tots els nivells educatius.

· Reconèixer la figura dels educadors físics esportius com a professionals referents de la promoció de la salut al sector.

· Disposar d’un segell de qualitat que garanteixi la qualitat del sistema esportiu català.

· Renovar l’actual Llei 1/2000, de l’esport i l’activitat física de Catalunya, d’acord amb la societat del segle XXI.

· Frenar la precarietat laboral i salarial dels professionals del sector esportiu.

· Afavorir la professionalització i la bona governança dels dirigents de les entitats esportives.

· Impulsar l’Observatori Català de l’Esport i dotar-lo adequadament, com a nexe d’unió de tota la recerca i investigació del sector.

· Implementar polítiques vinculades a l’agenda 2030.

El setè punt dels tretze (disposar d’un marc legislatiu que garanteixi la salut i la protecció dels serveis esportius que reben els ciutadans) té un fort component de defensa corporativa i s’enfoca sobretot a eliminar el que es considera intrusisme professional emparat per la llei 3/2008, que en el seu dia ja va ser font de polèmica entre els professionals i les federacions a partir del moment que la formació i la titulació d’entrenadors i monitors van sortir de l’àmbit de les federacions i van passar al departament d’Ensenyament.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)