1a divisió

Toca tornar a començar

Primera divisió. Consumat el tercer descens a segona en set temporades, el Deportivo va posar punt final a un curs marcat per la inestabilitat institucional i esportiva i els mals resultats

Tan sols era qüestió de dies que es produís el fatal desenllaç. El Deportivo va consumar diumenge contra el Barça el seu descens a segona, el tercer en els últims set anys, i va posar punt final a una temporada gairebé calcada a l’anterior, plena de dubtes i amb una crisi de joc i de resultats galopant. Habituat a sovintejar la part baixa de la classificació des del seu retorn a la màxima categoria del futbol espanyol, aquesta campanya no augurava bons presagis per a l’entitat gallega.

Errors en la planificació esportiva, cops de volant constants pel que fa als entrenadors, actes d’indisciplina d’alguns futbolistes i dimissions enmig de la temporada han acabat portant l’equip a un carreró sense sortida. “No és un accident, sinó un procés que s’està coent des de fa mesos, com quan tens un familiar malalt i saps que s’acabarà morint. Doncs així ens sentim ara, plorant aquesta mort per a la qual ens estàvem preparant. Avui és el primer dia del nou projecte per pujar al més aviat possible”, exposava el president, Tino Fernández, reticent a l’hora d’analitzar en profunditat les claus d’un desastre iniciat des del primer dia. Amb vuit cares noves respecte a la plantilla del curs anterior i mantenint la confiança en Pepe Mel, tan sols l’arribada a última hora de Lucas Pérez va remuntar els ànims d’una afició desencantada amb el rumb d’un equip que tot just començar ja vorejava la zona de descens. Tot i l’esforç econòmic que ha fet el club, l’atacant gallec –ha signat sis gols en 32 partits, tres dels quals de penal– no ha estat a l’altura de les expectatives que havia generat i ha exhibit un futbol molt allunyat d’aquell que l’havia catapultat a l’Arsenal. Així, dos triomfs en nou jornades van acabar provocant la destitució de Pepe Mel i l’arribada de Cristóbal Parralo, que fins aleshores dirigia amb mà de ferro el filial del club gallec.

Amb un equip deprimit i en posicions de descens, al preparador andalús se li amuntegaven els problemes. Primer, arran d’una picabaralla entre Andone i Arribas que va acabar amb el defensa madrileny fent les maletes rumb cap a Mèxic. Més tard, per una discussió amb Çolak que va deixar el jugador turc apartat. Tampoc va ajudar la sobtada marxa en ple mercat d’hivern del director esportiu, Richard Barral, que va deixar un buit de poder en matèria de fitxatges que va acabar assumint el mateix president. Amb uns registres pitjors que els del seu predecessor –dos triomfs en tretze jornades–, Parralo es va veure forçat a deixar l’equip després d’una dolorosa derrota (5-1) a Anoeta. Convertit en el setè tècnic que té el Deportivo en els últims set anys, Clarence Seedorf va ser l’enèsim cop de volant de l’entitat corunyesa. Una aposta d’alt risc –ja que es tractava d’un entrenador amb escassa experiència a les banquetes–, que tampoc va ser capaç de reanimar un conjunt tocat anímicament, tot i experimentar una lleugera millora. De fet, l’holandès va igualar el pitjor debut d’un tècnic del Dépor a primera i l’equip va assolir un registre històric de catorze jornades sense vèncer. “Prefereixo comparèixer properament per fer una anàlisi més pausada i parlar de les causes del descens”, avançava Tino. Amb els comptes del club en ordre i en espera del nomenament del nou director esportiu, el Deportivo engega a partir d’ara un nou projecte a segona i confia a tornar un any després a l’elit del futbol espanyol, com ja va succeir en els dos descensos anteriors.

LA DADA

3
entrenadors
ha tingut el Deportivo al llarg de la temporada: Pepe Mel, Cristóbal Parralo i Seedorf.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.