L’empremta del 1998
França i Croàcia es citen amb la història vint anys després que el defensa, amb dos gols en la semifinal a Saint-Denis, canviés la sort del conjunt del gall
La irrupció de l’exblaugrana va canviar la dinàmica d’un matx amb color balcànic. “Estem morts”, va dir Jacquet en el descans
frança 2 croàcia 1
FRANÇA:Barthez, Thuram, Desailly, Blanc, Lizarazu, Deschamps, Karembeu (Henry, 31’), Petit, Djorkaeff (Leboeuf, 75’), Zidane i Guivarch (Trezeguet, 69’).CROÀCIA:Ladic, Simic, Stimac, Bilic, Jarni, Soldo, Asanovic, Stanic (Prosinecki, 89’), Boban (Maric, 63’), Vlaovic i Suker.GOLS:0-1 (46’) Suker. 1-1 (47’) Thuram. 2-1 (70’) Thuram.ÀRBITRE:José María García-Aranda (espanyol). Grogues a Asanovic, Simic i Stanic. Expulsat: Blanc (74’).PÚBLIC:80.000 persones a l’Stade de France.Fins i tot des del Lujniki, des de l’imperial escenari moscovita, es fa difícil no girar la mirada i veure Lilian Thuram creuant el vent. La memòria pesa. I les escenes viscudes a París fa dues dècades són història tatuada en la pell dels dos contendents que aquest vespre es tornaran a batre sobre la gran llum. Aquesta vegada la més intensa de totes. La semifinal del 1998 elevada a final.
Aquella nit del 8 de juliol no accepta llàgrimes. Només l’orgull de dues nacions que van demostrar al món la seva força. Croàcia en una derrota que no deixava cicatrius, que només reivindicava el potencial d’un país incipient, acabat de néixer de les entranyes d’una guerra, un microbi demogràfic dins de la immensitat d’Europa però amb una sensibilitat especial per l’esport. “Va ser una demostració que els croats sabíem jugar a futbol. Era la nostra primera presència en un mundial, i ja vam ser molt competitius”, reivindica avui Dario Simic, defensa d’aquella selecció balcànica que va tombar Alemanya a quarts i que, tot i caure contra l’amfitriona a les semifinals, encara va tenir força per imposar-se a Holanda i quedar-se amb l’última plaça del podi.
Aquella semifinal va ser un final dolç del somni croat i l’inici d’una nova era per a una França a qui la història havia negat el privilegi de jugar una final fins aleshores. De tres semifinals que havia disputat el conjunt del gall (1958, 1982 i 1986), sempre havia sortit creu. “I el problema després d’eliminar Itàlia a quarts, en la tanda de penals, era que la gent ja veia la final”, ha explicat Laurent Blanc: “I nosaltres sabíem perfectament que els amics croats eren un equip extremadament difícil.” No s’equivocaven.
Un os dur de rosegar
Tot i l’escalf de gran part de les 80.000 ànimes presents a Saint-Denis, França va jugar des de la incomoditat. “Gent com Asanovic, Boban... et guardaven la pilota, sabien jugar. La primera part va ser frustrant”, ha reconegut Thierry Henry en un documental de la televisió pública francesa (TF1). Tant, que en el descans el seleccionador Aimet Jacquet, anant cap als vestidors, va confessar al seu ajudant (Philippe Bergeroo) la pitjor sensació: “Estem morts”. “Si voleu perdre, ja podeu seguir així”, va dir al vestidor el seleccionador bleu en l’intent de redreçar el camí del seu equip. Però lluny d’espantar fantasmes, França els va veure amb els seus propis ulls només de reprendre’s el joc, quan Asanovic, amb una magnífica passada a l’esquena dels centrals, va trobar Suker, que amb el seu instint característic, no va fallar superant Barthez per baix.
El temor es palpava a les tribunes de l’Stade de France. Però just aleshores, quan costa pensar, a Thuram li va venir una frase al cap. “Aquest partit és nostre”, li havia dit a cau d’orella el croat Mario Stanic, amb qui aleshores compartia vestidor al Parma. Allò va il·luminar el fibrós defensa nascut a Guadalupe, que va plorar amb la derrota francesa en la semifinal del 1982, quan era un nen, i que fins aquell dia de juliol del 1998 no havia marcat cap gol vestit de blau.
Però què importava el passat. Només un minut després, el mateix Thuram va recuperar una pilota en fase avançada, la va posar als peus de Djorkaeff que, sense veure qui li venia per la dreta, només pel soroll d’un cos en moviment, va filtrar una devolució perquè Thuram acabés fulminant Ladic. “Quan vaig veure que el desmarcatge era de Lilian, no m’ho podia creure”, ha reconegut Djorkaeff.
Però allò que un llamp no cau dos cops sobre el mateix lloc, va quedar en entredit en la nit de París. Perquè minuts més tard, i ara amb l’esquerra, acomodant la pilota al pal llarg, el mateix Thuram completaria una remuntada que cosia les ferides històriques d’una França que acabaria enterrant l’aventura –no la dignitat– de Croàcia.
Només l’expulsió de Laurent Blanc, la primera en la seva carrera per una agressió a Bilic i que li impediria jugar la final, entelaria una nit en què Thuram va ascendir a llegenda en tan sols 23 minuts, en que Croàcia va morir dempeus i en què França va disparar l’amor per una selecció que acabaria fent història quatre dies més tard, amb una generació de futbolistes multiculturals, fills de la immigració, llavor del que és avui la selecció d’un Didier Deschamps que 20 anys després tornarà a desafiar una Croàcia competitiva fins a l’extenuació.
GOLEJADOR
Thuram no havia fet cap gol amb la selecció fins que aquella nit es va il·luminarEnllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024