El repte fa pujada per a Monchi

Lluny dels èxits, els elogis i la càrrega sentimental de la seva etapa a Sevilla, Ramón Rodríguez Verdejo, Monchi, continua intentant afermar un projecte que permeti a la Roma recuperar el protagonisme que ha perdut a Itàlia i a Europa. Quan falta un mes perquè faci un any i mig del seu aterratge a la ciutat eterna, però, els dubtes i les crítiques sobrevolen al voltant de la gestió de l’ara director esportiu del conjunt giallorosso. “El treball d’un director esportiu no només és el de fitxar, també requereix entendre què és el millor per al club. No compta únicament l’aspecte esportiu, també l’econòmic”, defensava Monchi l’estiu passat, desgranant així una de les línies mestres d’una metodologia de treball admirada per propis i estranys en els darrers anys però ara durament criticada a causa de les polèmiques vendes d’alguns líders de l’equip –Nainggolan i el porter Alisson– i l’irregular inici de temporada que està fent la Roma. Una situació que va obligar la llegenda Totti, ara directiu del club després d’un quart de segle d’amor incondicional a uns colors, a sortir a defensar el projecte i la tasca duta a terme aquest estiu per un Monchi qüestionat des d’algunes instàncies que posen en dubte la seva gestió en els fitxatges. “Jutjar-lo, dir que no sap fer la seva feina, que es va equivocar, són paraules inútils”, va etzibar el futbolista més important de la història de l’entitat italiana. Amb la mateixa filosofia que tants d’èxits va donar al Sevilla, basada en la incorporació de joves promeses i la revaloració continuada d’una plantilla competitiva combinada amb els èxits esportius, Monchi ha canviat de dalt a baix la fisonomia d’una Roma clarament protagonista en l’última finestra de mercat.

Així, a banda de l’arribada a la banqueta de Di Francesco en el lloc de Spalletti el curs anterior, les vendes esmentades de Nainggolan i Alisson van suposar l’ingrés d’uns 100 milions d’euros, quantitat que va permetre finançar la incorporació de fins a tretze cares noves, entre les quals destaquen Steven N’Zonzi, Javier Pastore, Iván Marcano i el jove Justin Kluivert. No obstant això, el mal inici de campanya de la Roma pel que fa a joc i resultats –ja és a deu punts de la Juve, després de sumar tres triomfs en set jornades– i el pobre rendiment d’alguna de les noves incorporacions han provocat la dura reacció d’una part de la massa social del club, que en els darrers dies ha penjat per diverses zones de la capital italiana nombroses pancartes en què s’acusa la directiva de centrar-se a guanyar diners i no títols. “Parlar ara del mercat de fitxatges és un error. Jo només haig de pensar a treballar i aprofitar la meva plantilla, una cosa que en aquest moment no estic aconseguint. Crisi? No tinc cap explicació, treballo per millorar. Per ara no tinc clar quin sistema de joc emprar com a solució, però sí quins homes són necessaris, que són aquells que han demostrat ser valents en les dificultats i pels quals apostaré”, destacava Eusebio Di Francesco.

Contra l’espasa i la paret i amb un futur més negre que blanc per al tècnic italià ara fa poc més d’una setmana, els tres triomfs consecutius sumats per la Roma contra el dèbil Frosinone (4-0), la Lazio (3-1) en el derbi de la capital i la recent golejada (5-0) contra el Viktoria Plzen a Europa han donat una petita treva a Di Francesco, que abans d’aquesta bona ratxa de resultats tenia el suport del vestidor i la directiva però no dels mitjans italians, que ja assenyalaven possibles substituts per rellevar-lo, com ara Ranieri, Montella, Paulo Sousa, Blanc o Conte. “L’objectiu és sempre tenir la Roma cada any més a prop de la victòria”, expressava Monchi, a qui ni la seva dilatada experiència en els despatxos ni sobretot la històrica classificació 34 anys després per disputar unes semifinals de Champions no li han permès rebre el reconeixement unànime en la gestió d’un projecte apassionant i alhora perillós.