Poques certeses i molts interrogants. Escassos fonaments i molt per construir. Així, fent equilibris en convivència amb la pandèmia, Europa torna a posar-se sota la llum de la Champions League després d’un mercat de fitxatges tebi i amb la majoria dels habituals candidats a aixecar l’orelluda buscant respostes. Tan sols el Bayern, campió incontestable, i el París Saint-Germain, etern aspirant i que disposa d’un equip ja cuinat i amb experiència, afronten amb credencials una edició que es posa en marxa aquesta tarda a mig camí entre la normalitat i la bombolla, amb estadis a mig omplir i d’altres encara amb un silenci que encongeix.

Ni tan sols el Liverpool, que havia reclutat Thiago Alcántara per tornar a la càrrega, sap en el dia d’avui quin pot ser el seu potencial després de la lesió de Virgil van Dijk, pilar inexpugnable de la seva defensa i futbolista que segurament va aportar el salt de qualitat que necessitava Jürgen Klopp al seu equip. Sense el gegant de Breda, ara el somriure etern del tècnic alemany queda en suspens. Com també hi queden les possibilitats dels tres grans del futbol espanyol, amb un Barça immers en la recerca d’una nova identitat després de tocar fons a Lisboa, un Madrid escàs de gol i dubitatiu en defensa i un Atlético de Madrid que busca reciclar les millors essències del cholismo. Seguramnt, dels equips de LaLiga el que més sensacions col·lectives ofereix és el Sevilla, gegant a l’Europa League, encara en deute amb una gran participació en la Champions però amb l’aval d’haver dut el Bayern fins a les últimes instàncies en la supercopa d’Europa.

Desorientat el Manchester United en l’inici de curs tot i haver incorporat Donny van de Beek, un altre dels que perseguiran el seu somni continental una vegada més és el seu veí, un City escaldat després de l’eliminació contra l’Olympique de Lió però que ha intentat apuntalar els seus punts febles amb la incorporació de Nathan Aké i especialment de Rúben Dias, que està oferint bones sensacions en els primers partits.