Barça

SANDRA PAÑOS

PORTERA DEL FC BARCELONA

“És un orgull que diguin que som l’equip que millor representa l’estil Barça”

“Per fi vam guanyar la lliga. No va poder acabar la competició, però érem justes guanyadores per la feina que havíem fet. A Europa, vam tenir la sensació que podíem haver arribat més lluny”

“Que acabi la maleïda pandèmia, oblidar els problemes físics que he tingut i lluitar fins al final en totes les competicions”

El nostre secret és l’ambició, el treball, voler ser cada dia millors i la competència que hi ha a la plantilla
En un futur molt pròxim veurem moltes jugadores del Barça formar part dels millors onzes de l’any en l’àmbit mundial
Signar el conveni ha estat molt bo, però hi ha coses encara a millorar. La nostra lliga ha de ser professional

Sandra Paños (Alacant, 4 de novembre del 1992) és la portera del Barça, l’equip que domina la lliga de manera espartana amb deu victòries en deu partits. Campiona de lliga aquest 2020, encara recorda amb mal gust la semifinal de la Champions perduda contra el Wolfsburg. Fa balanç d’aquest any tan estrany per a tothom que està a punt d’acabar i espera sumar més títols el 2021, que està a punt de començar. També, que acabi la maleïda pandèmia.

Han marxat de vacances amb un regal de Reis anticipat: jugaran al Camp Nou el derbi contra l’Espanyol el dia 6 de gener.
Ho desitjàvem totes les jugadores des de feia temps. Estem molt contentes de poder jugar un partit en un escenari com el Camp Nou. És una llàstima que no hi pugui entrar públic i això entristeix una mica. S’havia trepitjat fa 50 anys i ara posem la primera pedra perquè es torni a trepitjar més vegades. Com diu, és el millor regal de Reis que podem tenir.
I a més, acaben l’any amb una trajectòria impecable en la lliga. Líders i amb deu victòries en deu partits.
La veritat és que estem fent les coses molt bé, esprement al màxim les nostres condicions i la nostra manera de jugar. Està sortint tot a la perfecció, però tenim ganes de fer més.
Quines són les claus d’aquesta bona marxa?
El treball constant, el sacrifici que està fent tothom, creure en el que estem fent, en l’estil del Barça, tenir grans jugadores... Però també dic que sense esforç, per molt que tinguéssim grans jugadores, no seria el mateix.
En molts partits són molt superiors al rival, però no perden mai la concentració en els 90 minuts. Com s’ho fan?
Primer de tot, respectant el rival. I després, per ambició. Volem que cada partit sigui millor que l’anterior. Afrontem cada partit com si fos una final. Som un equip amb moltes jugadores i tothom vol jugar. Això fa que quan surts al camp, sigui quin sigui el resultat, ho vulguis fer més bé. I això fa que l’equip sigui cada dia millor i que tu, de manera individual, també ho siguis.
Diuen que l’equip femení és el que millor representa l’estil Barça.
És un orgull que diguin això. Nosaltres creiem en allò que va portar aquí Johan Cruyff, que Guardiola va continuar. Ens agrada jugar d’aquesta manera perquè ens ho passem molt bé sobre el terreny de joc.
Dos gols encaixats pel Barça en deu partits. Entre vostè i Cata Coll han defensat molt bé la porteria.
El treball és de tot l’equip perquè no ens estan creant gaires oportunitats de gol. Evidentment, cada vegada que marxo amb la porteria a zero és una satisfacció personal.
Que el Real Madrid hagi creat un equip i sigui competitiu és bo per a la lliga?
Per descomptat. Ens agradaria que tots els equips fessin aquest esforç. La lliga seria més atractiva, més disputada. Ens agradaria haver de competir tots els caps de setmana i que els rivals ens possessin sempre les coses difícils.
Ja són als vuitens de final de la Champions. Quin objectiu tenen aquest any?
L’objectiu és sempre millorar el resultat de l’any anterior. Ens vam quedar amb mal gust després del partit contra el Wolfsburg perquè podríem haver guanyat. L’objectiu, més aviat o més tard, és ser les millors d’Europa. Sabem que és una competició complicada, diferent de la lliga, però som ambicioses.
Acaba el 2020, un any estrany i trist per a tothom. Quin balanç en fa?
Des del punt de vista col·lectiu ha estat un bon any. Tenim la sensació que podríem haver arribat més lluny en la Champions, però crec que l’equip ha donat un cop damunt la taula, que ha crescut molt. Hem madurat molt. Des del punt de vista personal, estic desitjant que acabi perquè no estic en un bon moment; fa dos mesos que tinc problemes de lesions. I globalment, estic esperant que acabi aquesta pandèmia que tant de mal ha fet a tothom.
Centrant-nos en l’esport. Han recuperat el títol de lliga aquest 2020.
Per fi. Feia uns quants anys que estàvem a les portes del títol i aquest any el vam poder guanyar, tot i que en unes circumstàncies estranyes per la pandèmia. El vam guanyar estant confinades i no el vam poder celebrar. Tampoc es va poder acabar la competició, però crec que era just que el guanyéssim per l’avantatge que teníem i per la feina que havíem fet fins que es va aturar tot.
Deia que potser es mereixien més en la Champions.
Crec que vam fer un gran partit contra el Wolfsburg. Vam tenir moltes oportunitats, no vam ser encertades de cara a gol i fallar contra un rival tan potent et penalitza. Estàvem en un moment bo per poder jugar la final una altra vegada.
Han fet ja el pas que necessitaven per igualar-se amb equips com el Lió i el Wolfsburg?
Tenen avantatge perquè són dos clubs que fa molts anys que aposten pel futbol femení. Estan acostumades a jugar finals de Champions, però crec que el nostre camí és correcte i que a poc a poc estem retallant la distància. Aquí s’ha fet una gran aposta i estem en el camí.
La setmana passada es va fer oficial el millor onze de la FIFA, sense jugadores del Barça.
Crec que unes quantes companyes meves mereixerien ser-hi perquè el Barça ha fet un gran any, però no tinc cap dubte que en un futur molt pròxim veurem moltes jugadores del Barça en aquests onzes.
Què li sembla que Rapinoe hi hagi renunciat?
Té molta personalitat i sempre es manté ferma en els seus pensaments. Pot tenir raó, perquè si no ha jugat gaire durant l’any no té sentit que estigui en aquest onze. Diu molt d’ella com a futbolista i com a persona. Ella és una mica un referent per a nosaltres. Té poder per arribar a la gent i ho utilitza. Està ajudant en molts camins.
Una altra cosa bona del 2020. Per fi tenen conveni.
És un pas més, però que s’ha de revisar. Se li ha de donar encara una volta més, o dues. És un pas perquè veníem de no tenir res però hi ha coses millorables. Hem de continuar lluitant per poder ser professionals, per exemple.
Es van fent passes arreu. La federació brasilera va igualar els salaris entre jugadors i jugadores. Quan es farà aquí?
Seria increïble, però també hem de ser conscients de la realitat. El futbol masculí, pel que fa a salaris, està desorbitat. No crec que s’arribin a igualar, però sí que han d’augmentar els nostres. Com deia abans, la nostra lliga s’ha de considerar professional. Seria just que cobréssim igual perquè fem el mateix, però hem de ser realistes. Abans dels salaris crec que hem d’aconseguir altres coses que sí que són realitzables. Nosaltres el que volem és sentir-nos valorades i a vegades no ens hi sentim.
L’evolució, però, és molt gran.
Hem crescut molt en els últims cinc anys, però això no es pot aturar. Aquesta temporada, per exemple, crec que hem fet un pas enrere des del punt de vista mediàtic. Hi ha molts partits que són invisibles, que no els pot veure ningú per televisió. Coses com aquesta fan, potser, que no puguem ser professionals. Crec que tenim una gran competició, però que per detalls com aquest queda com si fos una més quan podria ser la millor.
Se sent una privilegiada per estar en un club com el Barça, que ha apostat fort pel futbol femení?
Evidentment. Des de 2015 l’aposta ha estat molt forta. Ens tracta com a professionals. Tenim les millors eines per millorar, per treballar. Això es veu en l’evolució que hi ha hagut en l’equip i en les jugadores.
D’on li ve la passió pel futbol?
De família. La meva mare va ser atleta. El meu pare va jugar a primera amb l’Hèrcules. El meu germà va arribar a segona amb l’Elx. La meva família veu en l’esport una manera de viure. Sempre he fet esport. Va ser futbol perquè sempre que anava a veure el meu pare sempre estava jugant amb una pilota amb el meu germà, la meva germana, els amics... Crec que neixes ja amb això. Practicava karate i tennis, fins que un dia vaig dir “prou de karate, jo vull jugar a futbol”.
Portera per què?
Sincerament no ho sé. Al principi feia de jugadora. Hi va haver un dia al col·legi, quan jugava a futbol sala, que no teníem porter i per dimensions, perquè estava més desenvolupada, la que millor encaixava a la porteria era jo. M’anava bé. I fins aquí. He gaudit des de petita amb el futbol. Als Reis, els demanava una pilota i recordo molt quan anava a veure jugar el meu pare que jugàvem amb els fills dels altres futbolistes i jo sempre anava per terra.
Va començar jugant amb nens?
Fins als dotze anys. Després ja no es podia. Per sort, a Alacant hi ha un club femení, l’Sporting Plaza Argel, que ara és a segona. Va ser una sort, perquè hi havia moltes ciutats que no tenien equips femenins i moltes noies ho havien de deixar. Em volien fitxar abans dels dotze, però jo vaig voler estar amb els meus companys fins al final. Amb dotze, ja vaig anar cap allà. Després al Llevant i, més tard, al Barça.
Va veure en algun moment que es dedicaria a això?
Ho tenia clar. Des de petita vaig començar a anar a la selecció valenciana sub-12, després a la sub-16 i la sub-18. Vaig anar a la selecció espanyola sub-17 abans d’hora. Hi ha molts nens que s’ho prenen com una afició, però jo cada vegada que em posava els guants m’ho prenia molt seriosament. No sortia els caps de setmana, no feia coses estranyes, em cuidava. Sempre ho he viscut com una professional. Des de ben petita.
Com ha evolucionat des que va arribar al Barça?
He madurat molt. I he evolucionat com a portera. Venia del Llevant, que sempre jugava en llarg. M’he hagut d’adaptar a un estil de joc diferent. He après molt com a futbolista i des del punt de vista personal. Aquí t’entrenes més. He fet també una evolució en l’aspecte físic, he fet un salt condicional. Després de perdre la final de la Champions, nosaltres mateixes vam veure que estaven molt per sobre nostre i que havíem de treballar fort per retallar aquella diferència. Ho estem fent per arribar al seu nivell.
És considerada una de les millors porteres del món. D’ofertes, en deu haver tingut?
Sí, però necessito estar a gust, estar bé. I aquí ho estic. Aquesta és la meva sexta temporada aquí i he viscut uns anys increïbles. Aquí se m’ha valorat. Si estàs en un equip guanyador, que cada any va a més i estàs a gust, millor continuar. I crec que sempre l’he encertat quan he hagut de prendre la decisió de continuar.
Què fa aquests dies de vacances?
Anar a veure la família a Madrid. Tenim cinc dies lliures i espero poder gaudir-los amb ells. Agafar forces i tornar-me a entrenar fort.
Què li demana al 2021?
Moltes coses. Primer, que desaparegui aquesta maleïda pandèmia que ha matat tanta gent i no ens deixa viure amb normalitat. Esportivament, tornar a estar al cent per cent, perquè no he pogut rendir bé els dos últims mesos. I pel que fa al grup, tornar a lluitar fins al final per totes les competicions. Seria un any 10 si es complissin totes aquestes coses.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.