L’Olot no ha dit l’última paraula i va demostrar als rivals directes en la lluita per la permanència que batallarà fins al final per aconseguir el que encara és una proesa. Un miracle que només el conjunt garrotxí pot convertir en una realitat si manté el bon nivell mostrat al Rico Pérez contra l’Hèrcules en els quatre partits que resten per acabar la lliga, de què tres contra conjunts en descens –l’Eivissa a casa i al camp del Mallorca B i el Prat–, a més del Badalona Futur, al municipal. Amb un davanter en ratxa triomfal i un equip unit, tot es veu d’una manera molt diferent. A Alacant, un nou doblet d’Ernest Forgas, el segon consecutiu –ha marcat cinc gols en tres partits i ja és el tercer màxim golejador del grup tercer. L’Olot va sumar el primer triomf en la seva història al majestuós estadi herculà.

La primera part va estar dominada, gairebé per complet, pels d’Albert Blázquez, que van plantejar un partit de tu a tu que va sorprendre l’Hèrcules. Valverde ho va provar un parell de vegades, Forgas també i els olotins van demanar penal sobre Busquets. En el segon acte, els alacantins van sortir decidits a fer un pas endavant i Artiles i Luque van gaudir d’ocasions clares davant d’un Batalla decisiu. A partir de l’hora de joc, els garrotxins van tornar a agafar les regnes i a fer una pressió efectiva en camp contrari. Gonzalo no va saber rematar tot sol una centrada de Callís (70’) i d’una recuperació en zona compromesa va arribar el 0-1 després que Vilanova filtrés una assistència i deixés Forgas sol davant Abad (72’). Només quatre minuts després, amb l’ambient enrarit, Forgas va desviar un xut de Valverde que va significar el 0-2 i el final d’un partit que no s’havia d’escapar per mantenir viva l’esperança.