Copa Catalunya

Pedro Dólera

Entrenador de l’Olot

“Ens hem guanyat ser a la final i ens toca gaudir-ho”

“És un equip professional, i el més normal és que et pintin la cara. De totes maneres tenim les nostres armes i serem fidels a l’estil”

“Només de poder sentir l’himne de Catalunya a l’estadi se’m posen els pèls de punta”

M’agrada el futbol espectacle però el més important és saber contra qui jugues, on i en quina superfície

Pedro Dólera (Barcelona, 15/04/1973) va arribar l’estiu passat a l’Olot amb un currículum brillant i una experiència a l’esquena a tercera i segona FEF que el situava com una aposta segura. Els resultats i el joc de l’equip així ho estan confirmant, i de seguida els garrotxins s’han situat com un dels grans favorits al títol i l’ascens a segona FEF, i ara somien aixecar la copa Catalunya contra l’Andorra –demà a les 19 h– després d’eliminar la FE Grama, el Sant Andreu, el Badalona Futur i l’Europa pel camí.

Victòria en l’últim minut contra el Mollerussa i derrota del seu perseguidor, l’Hospitalet. És la millor situació per afrontar la final de la copa Catalunya?
Sabíem que el primer partit de la setmana era vital. El Mollerussa és un equip molt complicat, i ja en l’anada ens va costar molt. Havíem de sumar els tres punts com fos, i després de fer els deures, l’Hospitalet, en les dues vegades que ha jugat darrere nostre ha perdut. Sempre ha estat al revés, i això diu molt de nosaltres, la pressió ja la tenim inculcada. Estem contents perquè la diferència torna a ser bona.
No és que abans fes nosa però aquesta carambola del cap de setmana fa que ara encarin la final amb més ganes i decisió?
És clar que la final, com que està enmig de la competició, sempre és més complicat. Has de gestionar lesions, targetes, etc. Arriba la final en un bon moment, l’equip està bé i el sotrac de la derrota del dia de l’Hospitalet, que no mereixíem perdre, l’hem superat. Contra el Mollerussa, el següent partit, hem tornat a donar la cara i ens dona confiança per afrontar la final contra un equip professional que el més normal és que ens pinti la cara. De totes maneres, tenim les nostres armes i serem fidels a l’estil.
El president va catalogar el partit com el més important de la història del club. Li agrada aquesta pressió? Al mateix temps deu ser un orgull afrontar un partit d’aquestes característiques?
Està bé. Ja voldria jo afrontar cada setmana el partit més important de la història del club. Els entrenadors i els jugadors volem gaudir d’aquests partits. Fins i tot la meva dona em diu que està orgullosa de viure aquests tipus de partits i situacions. I és que, és cert que molts entrenadors dirigeixen molts anys diversos equips, però la majoria no poden jugar finals de copa Catalunya. De vegades la sort no acompanya, i hem de tenir en compte que ens hem guanyat això, toca gaudir-ho i valorar-ho.
Té ascensos en el seu currículum, també una copa Catalunya amb l’Europa. Aixecar un trofeu d’aquestes característiques en el futbol amateur deu ser increïble?
És una passada. Se’m posen els pèls de punta només del fet de sentir l’himne de Catalunya abans de començar el partit. És un orgull per al club i per a la ciutat d’Olot. Això ja per començar… Tenir-ho tan a prop fa goig perquè és molt complicat tot. No juguem copes del Rei, ni d’Europa, i les lligues són molt difícils. Hi som més a prop i la volem aconseguir.
Tant com un ascens?
Per a mi el més important aquest any és ser campió de lliga. És la nostra marató, la que ens diu si hem fet bé la feina durant tot l’any. Si em preguntes o una cosa o l’altra, em quedo amb l’ascens. Sé com de complicat és tot i que la copa Catalunya és una passada. La vam competir molt bé durant l’estiu ja que des que vam començar només vam perdre contra el Barça B, el Sabadell i els dos partits de lliga. Està molt bé.
El camí fins a la final ha estat brillant eliminant clubs de categoria superior. La història ha d’acabar bé?
És com guanyar la copa d’Europa guanyant el Bayern, el City i el Madrid. No és fàcil el que hem fet i hem d’estar molt orgullosos, ja que ningú ens ha regalat arribar fins aquí. Sempre ho dic als jugadors. No només el fet de ser-hi, sinó que som amb tota justícia a la final.
L’Andorra té fronts oberts i complicats en la lliga de segona A per mirar de sortir de la part baixa. És el millor moment per enfrontar-s’hi?
Si fos l’entrenador de l’Andorra posaria molta atenció en la lliga, el que et dona menjar. Quan mires la plantilla de l’Andorra, però, veus que tenen 25 jugadors de nivell de segona A, contra 19-20 jugadors que tenim vius de tercera FEF… La diferència és molt gran. Tenen el juvenil i l’amateur, no sé com ho gestionaran però l’onze serà de garanties. Si juguéssim al Morrot els podríem posar en un compromís, però jugarem en herba en perfectes condicions, unes dimensions que ells volen. El Barça B va venir aquí i tot i estar bé al final et guanyen. Això és una final, el camp estarà ple, ja que queden poques entrades, i sempre que arribo a un club m’agrada dir que el nostre camp el vull veure ple un dia. L’Olot serà el club que ho hem aconseguit més ràpid, i és una il·lusió.
En la lliga estan brillants. Han perdut dos partits, lligat catorze porteries a zero... Aquesta solidesa i cohesió és la clau?
Sempre vull que els meus equips siguin dinàmics amb pilota, intentant sortir des del darrere i manar. Si tu tens molt la pilota el rival no la té i tu fas que passin coses, no tenir-la per tenir-la, sinó per arribar a dalt i ser vertical. També, sobretot, que l’equip defensi bé i sigui sòlid, si no, la resta no té sentit. Hem aconseguit que l’equip vagi a l’una, ningú discuteix res i creuen en el que fem, els faig partícips per veure com se senten i ho veuen. Tot això ajuda molt, i fins ara tinc queixes zero.
És el millor que li pot passar a un entrenador, que el grup tingui fe cega en vostè i que, prengui la decisió que prengui, l’equip respongui?
I tant! Des que entreno seriosament, en els darrers quinze anys, potser només he tingut un vestidor a segona B que era més veterà i per temes físics no anava tan rodat tot, però sempre intento fer que la cohesió del vestidor sigui completa, que ningú sigui més important que un altre. Ara bé, s’han de guanyar els minuts, perquè jo no regalo res.
I tot això salvant obstacles en forma de lesió i sense reforçar una plantilla que és curta?
Vam intentar-ho. Potser en l’aspecte econòmic o la falta d’acord o quadrar-ho amb el jugador no es va donar. Agraeixo al president i a en Sergi Raset l’esforç, però de vegades no es poden quadrar les coses. Tenim una plantilla amb jugadors que poden jugar en diverses posicions, però sí que hem tingut mala sort amb lesions en posicions clau com ara Urri o Uri Ayala, o també Forés, que és l’extrem més específic com a mi m’agrada i ell era l’únic que teníem. Això ha servit perquè Maynau, que no és extrem, jugui bé allà, i d’altres que ho han hagut de fer. Vinc del fang i mai he tingut la possibilitat de triar entre diversos jugadors; un s’ha de reinventar i com a entrenador m’ha fet créixer per buscar altres mecanismes d’atac, canviar durant un partit tres sistemes diferents, entre d’altres coses.
Tenir en plantilla Marc Mas, Pedro del Campo, Urri, Ayala... li permet fer això de reinventar-se i buscar altres mecanismes?
Segur que sí. Tinc una plantilla magnífica. Puc demanar a Pedro que sigui més pivot defensiu, i ho fa, o donar-li més llibertat, i l’agafa. O a un davanter pur posar-lo en banda com a recurs i persuadir-lo.
Ha hagut d’inculcar el pragmatisme a aquest estil de jugador més tocador, que ho vol fer més bonic?
Soc una persona sincera i que va de cara. M’agrada el futbol espectacle. Veig el Girona, per exemple, i nosaltres fem molts partits, dintre del que podem, semblants. Però no som el Girona i no tenim Savinho, Tsygankov o d’altres. El més important és saber on jugues, contra qui i en quina superfície. No pots jugar igual al camp de l’Olot que al de la Muntanyesa, i de vegades hi ha jugadors i entrenadors que s’equivoquen i pensen que el seu estil és infal·lible a tot arreu. Amb els anys he vist que no és possible, i m’ha passat a mi i tot. El més important és fer entendre que en cada partit i en cada moment han de funcionar d’una forma, i que ho facin.
Falten nou partits per jugar-se, cinc a casa i quatre a fora. No hi ha res fet i s’ha d’estar preparat per a tot, no?
Hem d’anar setmana a setmana. El que més em preocupa ara, quan acabi la final, és com recuperar-nos de cara a diumenge per rebre el Vilassar, el tercer classificat. Són un equip sòlid i que encaixa molt poc i concedeix poc. En l’anada vam empatar a zero i vam tenir poques ocasions. Aquest partit serà clau, i si som capaços de guanyar ens dona la possibilitat d’anar al camp del Prat amb set punts de marge com a mínim. Som l’equip que estem a davant i hem d’anar partit a partit.
Sempre ha dit que per allà on passa intenta deixar petjada. Molts anys a l’Europa, al Prat… Sent que a l’Olot hi ha el context per fer-ho també?
Crec que sí. L’Olot és un club que si ens deixa treballar com estem fent és una meravella. Tenim les millors instal·lacions, gent que en sap a la secretaria tècnica, una directiva que es busca la vida, i des de fora sempre ha estat com un mirall. Tant de bo puguem estar aquí temps i arrelar amb un projecte sòlid. Primer pujar i que es vagi fent. Soc l’entrenador amb més partits de l’Europa i del Prat, sense buscar-ho, i he tingut ofertes cada estiu, però a mi em mouen altres coses. No tot és un tema econòmic, que sempre és important, sinó de projecte, de confiança, que et deixin treballar, que el club vulgui més i hi hagi fam. Tot això es dona a l’Olot.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)