Harry Kane, després de molts anys perseguint un títol, per fi ha pogut aixecar el primer de la seva carrera. Ho ha fet amb el Bayern de Munic, guanyant la Bundesliga en la seva segona temporada a Alemanya. El davanter anglès ha posat punt final a una etapa llarga i sovint frustrant al Tottenham, on tot i fer temporades brillants, mai va aconseguir guanyar res. Amb aquest títol, trenca definitivament la fama d’“etern aspirant” que l’ha perseguit durant anys.

Aquesta temporada, Kane ha estat un dels jugadors més importants del Bayern. Ha marcat més de 35 gols entre lliga i competicions europees, i s’ha adaptat ràpidament a una nova cultura i a un futbol diferent. El seu rendiment ha estat espectacular, demostrant que no només volia guanyar per fi un títol, sinó que volia ser decisiu i líder en aquest nou repte. I ho ha aconseguit.

Fins ara, molta gent el veia com aquell jugador que sempre arribava a prop de l’èxit però que mai el tocava. Era un davanter respectat per tothom, però també era fàcil fer-ne bromes pel seu palmarès buit. Ara, això s’ha acabat. Kane ja pot dir que és campió, i ho ha fet a base de feina, gols i constància.

El seu cas és especial perquè va aguantar molts anys en un club que no li podia garantir títols, però ell hi creia. Quan va decidir marxar, no va ser per diners, sinó per la necessitat de competir de veritat. I la jugada li ha sortit bé. Ara, amb el títol de Bundesliga sota el braç, ja ningú pot dir que és un jugador “maleït”.

Kane ha demostrat que no cal canviar qui ets per arribar lluny. Ha estat fidel al seu estil, a la seva manera de fer, i al final, el futbol l’hi ha tornat. Potser aquest serà només el primer títol, però sens dubte és el més important: el que trenca amb el passat i li dona, per fi, el reconeixement que mereix.