Un equip sobre la gespa

Amb un Vitinha excels, els parisencs, que van començar duent la iniciativa, van ser clarament superiors durant la primera part. Doué, a qui no van tremolar gens les cames tot i tenir només 19 anys, ho va provar amb un xut centrat que Sommer va blocar sense complicacions (10’). El porter suís també va aturar l’intent posterior de Dembélé (11’). Ara bé, la tercera va ser la bona, i no va poder evitar que Hakimi, habilitat per una assistència de Doué, fes complir la llei de l’ex amb una definició a plaer (1-0, 12’).

El conjunt dirigit per Inzaghi encara no s’havia refet del primer gol quan va encaixar el segon en una transició liderada per Dembélé, que va fer una obertura cap a la banda dreta, i Doué va batre Sommer amb un xut mossegat. Dimarco en va desviar la trajectòria, però no va poder impedir el 2-0 (20’).

La rèplica italiana va arribar en un córner, amb un cop de cap d’Acerbi que va sortir per sobre del travesser (23’). Si bé els neroazurri quedaven desdibuixats en jugades a camp obert, sí que inquietaven a pilota aturada, i una rematada àrea de Thuram en un servei de cantonada va estar a prop de sorprendre Donnarumma (37’).

Els francesos només patien quan cometien pèrdues provinents d’errors no forçats en camp propi. Tot i això, el 3-0 va estar a punt de caure abans del descans. Primer, amb un xut ras de Doué que va fregar el pal (45+1’), i després, amb un cop de cap de Kvaratskhelia des d’una posició ben perillosa (45+3’).

El guió no canviava i, per aquest motiu, els milanesos van fer un doble canvi per corregir la situació. Bisseck i Zalewski van rellevar Pavard i Dimarco (54’). Una modificació tàctica que va servir de ben poc tenint en compte que, pocs minuts més tard, Vitinha va filtrar una passada a l’espai per a Doué, i l’estrella de la final va resoldre l’acció amb un xut ajustat al pal llarg (3-0, 63’).

El malson encara no havia acabat per als tifosi de l’Inter, que es desesperaven en veure com Kvaratskhelia, que havia avisat diverses vegades anteriorment, feia el quart de la nit després d’aprofitar una nova assistència de Dembélé (4-0, 73’). Finalment, amb el desenllaç ja del tot decidit, Mayulu va afegir la cirera al pastís en convertir el cinquè (5-0, 86’) per tancar el partit amb una maneta de dianes inèdita en una final d’una copa d’Europa que va ser el colofó d’una actuació imperial de l’equip de Luis Enrique, que es va imposar amb molta claredat.