Després de marcar un doblet en la semifinal contra França, en un partit que era un desafiament directe a Ousmane Dembélé en la lluita per la Pilota d’Or, totes les mirades a la final de la Nations League estaven posades sobre Lamine Yamal. El jove descarat de 17 anys que vol assaltar el tro del futbol mundial, davant una Portugal que continua tenint Cristiano Ronaldo com el seu emblema. El futur, i el present, del de Rocafonda, contra el passat. I Lamine Yamal no es va arrugar. Ni de bon tros va fer el partit amb el que somiava, perquè no va poder exhibir les seves millors armes, però en cap moment va fer un pas enrere. És l’actitud que han de tenir els millors, i l’extrem del Barça la té. Només se li pot posar un però, i és que defensivament va patir de valent amb Nuno Mendes, que va marcar un gol i en va fabricar un altre per a Cristiano Ronaldo. I això també ha de tenir el seu pes en el moment que arribi la votació d’una Pilota d’Or en què, en principi, han de comptar els mèrits individuals aconseguits fins ahir.

I que, a priori, els títols col·lectius no hagin de ser el més influent beneficia a Lamine Yamal, que ahir va veure com se li escapava el títol de la Nations League després que la Portugal del seleccionador català Robert Martínez igualés dues vegades el marcador i acabés aconseguint la victòria en una agònica tanda de penals en què Lamine Yamal no hi era present. Els noranta minuts havien acabat 2-2 i el marcador no es va moure en una pròrroga en què ja no hi va ser Pedri, substituït en el 75’, i que no va acabar Lamine Yamal, substituït al descans de la pròrroga (105’), els dos jugadors de Barça que van participar en el partit d’ahir.

Els dos futbolistes del Barça ja havien tingut el seu protagonisme en el transcurs del partit, sobretot en una primera part en què Espanya va ser superior. I és que el 0-1 va arribar de les botes de Lamine Yamal, que amb una centrada enverinada de les que més li agrada va descol·locar la defensa i Zubimendi va ser el més murri dins l’àrea. En l’1-2 qui va intervenir va ser Pedri, que tot i no poder marcar el ritme del partit sí que va estar en el lloc adequat per posar la pausa i tenir la visió necessària per assistir a Mikel Oyarzabal per a que el davanter de la Real Sociedad definís a la perfecció.