Era el minut 86 de partit i Borja Viguera feia mitja hora que havia debutat amb el Nàstic. L'equip grana, que havia madurat el partit, amb control en la primera meitat i més profunditat en la segona, va fer arribar la pilota al límit de l'àrea gran i el jugador cedit per la Real Sociedad va fer un bon control amb el pit que li va servir per superar el seu defensor i col·locar-se la pilota a la perfecció per engaltar-la. Va fer un bon xut que va entrar prop de l'escaire i el va celebrar amb eufòria. Viguera acabava de tenir el debut somiat per qualsevol davanter, és a dir, marcar un gol que, a més, té un gran valor per un Nàstic que vol demostrar que està viu: és la segona victòria consecutiva –no n'encadenava dues des de la temporada passada, a l'abril–, l'equip tarragoní se situa de moment a dos punts de la zona de permanència –quedarà així si el Recreativo no derrota avui el Vila-real B–, no deixa escapar un rival directe que estava en plena ratxa positiva i, el més important, confirma que està en fase de creixement. Els propers partits, els que serveixen per tancar la primera volta i obrir la segona en una fase molt important del campionat, han de servir per confirmar aquesta tesi. A més de Borja Viguera, l'altra incorporació d'aquesta setmana, Álex Bergantiños, també es va estrenar amb la samarreta grana. Més alternatives per als onzes de Joan Carles Oliva.

La mobilitat de Morán, Rubén Navarro i Álex Cruz a la mitja punta era, des del principi del partit, el mètode del Nàstic per crear perill. En la línia anterior, Seoane i Miki intentaven canalitzar totes les jugades arran de gespa buscant els espais i els desmarcatges creats davant seu, i Powel, el referent, havia de ser l'estilet per concretar les accions ofensives grana. Aquesta era la teoria, i per convertir-la en pràctica encertada, al Nàstic li va faltar en la primera meitat més velocitat en la creació i precisió en la passada o la centrada decisiva. L'equip de Joan Carles Oliva va tenir estones de domini i presència ofensiva abans del descans, amb alguna rematada que no va passar de la bona intenció, però no tenia el partit prou controlat perquè l'Albacete atacava a batzegades amb un joc més directe i irregular. Més pels desajustos defensius grana que per les bones triangulacions, els locals també van tenir les seves ocasions, per bé que, com el Nàstic, cap de prou clara per trencar l'empat sense gols abans del descans.

En la segona meitat hi va haver més espais, i el Nàstic els va saber aprofitar amb més velocitat i més intensitat que en la primera. Les incorporacions per la banda de Medina i, sobretot, de Raúl Fuster, eren un bon suport que permetia al Nàstic sentir-se segur en posicions atacants. Oliva va oxigenar l'equip posant Viguera a prop de Rubén Navarro, Álex Bergantiños fent parella amb Seoane i Miki i Morán a les bandes, mantenint la mobilitat de la segona línia. Rubén Navarro (61') i Viguera (67') van avisar abans d'una fase en què el Nàstic es va tirar una mica enrere a causa de la intensitat més alta de les escomeses dels locals, sempre imprecises, però en què va saber esperar el seu moment per donar el cop de gràcia a un Albacete que ja no va tenir capacitat de reacció.