El Nàstic va refredar l'optimisme creixent després de dues victòries seguides amb un altre empat sense gols, el quart al Nou Estadi, tots els últims dos mesos. L'equip grana va ser incapaç de superar el ritme travat imposat pel Ponferradina, que va saber pressionar bé la creació dels grana i ajuntar les línies per disminuir espais, i més encara quan es va quedar amb deu jugadors per l'expulsió de Prieto, molt aviat (40'). A la línia de creació, li continua faltant fluïdesa, visió i velocitat d'execució per imprimir més verticalitat al joc ofensiu. Tot i això, el Nàstic va disposar de bones ocasions per marcar, especialment un xut al travesser de Viguera (54'), però també li va faltar encert. Fluïdesa en la creació i verí en la rematada, les carències habituals d'un equip que creix de mica en mica i al qual el Ponferradina li va demostrar ahir que és molt difícil consolidar una dinàmica positiva en una competició tan igualada com és la segona A, en què no es pot pretendre arreglar el que s'ha fet malament durant quatre mesos i sortir del pou en només tres o quatre partits. Caldrà molta feina encara per remuntar els tres punts que hi ha de distància amb la zona de permanència. La solidesa defensiva que mostra l'equip –només un gol rebut en els cinc últims partits– és un bon punt de partida.

El Nàstic va començar el partit agressiu, amb Viguera participatiu des de la mitja punta. Les bandes, però, estaven massa desaprofitades i faltava més connexió entre la zona de creació i l'atac. EL Ponferradina, a més, es va anar assentant sobre el terreny de joc, deixant poc temps i poc espai per a les maniobres ofensives dels grana. El Nàstic no va trigar a sentir-se poc còmode i, fins i tot, va perdre el control de la pilota en alguns fase de la primera meitat. Només quan aconseguia imprimir velocitat era perillós. Com a exemple, una bona triangulació a llarga distància entre Rubén Navarro, Raúl Fuster i Viguera, que no va tenir bon final però que va demostrar que si el Nàstic aconseguia ser més vertical, més profund, podia fer mal. Però l'equip tarragoní estava massa ofuscat i poc fluid, amb poques aparicions de Morán i massa imprecisions de Miki. Abans d'acabar la primera meitat, el Ponferradina es va quedar amb deu, quan Prieto va veure la segona targeta groga, evitable, per tallar un contraatac que iniciava Morán. Una bona notícia per al Nàstic, tot i que havia de tenir clar que el Ponferradina solidificaria encara més el seu entramat defensiu i concediria als grana encara menys espais.

Per evitar-ho, Oliva no va trigar a fer un doble canvi després del descans, amb el qual va endarrerir la posició de Morán perquè participés més en la creació i va situar Powel en punta per fixar els centrals visitants i augmentar la distància entre línies. Els extrems grana –en la segona part Viguera i Álex Cruz, substituït poc després per Álvaro Rey– es van obrir més per eixamplar el camp. El Nàstic buscava crear els espais que havia de concedir un rival amb un jugador menys, però no era fàcil. Tot i això, un parell d'accions perilloses d'Álvaro Rey, un xut al travesser de Viguera i una rematada de Powel, sol davant el porter Mackay, haurien pogut donar la victòria al Nàstic.