El Nàstic està de celebració. Avui fa 125 anys que un grup format per dotze alumnes del gimnàs del senyor Tomàs Martí van decidir crear un club esportiu amb l'objectiu de practicar la gimnàstica. En aquella reunió al número 58 de la rambla Nova, al Cafè del Centre que amb el temps va passar a ser l'hotel Europa, van fundar el Club Gimnàstic de Tarragona, batejat aleshores com a Club Gimnasio, nom que perduraria fins al 1893. Naixia, doncs, la que és l'entitat poliesportiva més antiga de l'Estat. En una altra trobada posterior, es va acordar el lloguer d'un local al número 16 de la rambla Nova, que es va convertir en la primera seu del club, i es va nomenar la primera junta directiva. Un tractant de vins de la Secuita, Joan Estil·les Portal, va prendre el càrrec de primer president de la història del club tarragoní. La resta de fundadors eren Josep Maria Boxó, Rafael Teixidó, Eugeni Saugar, els germans Agustí i Leandre Ferrer, Fulgencio Beltrán, Agustí Sandoval, Francesc Rigau, Andreu Vilà, Josep Soliano i Josep Verdú.

Els primers anys de vida del Nàstic van tenir ben poc a veure amb el que representa en l'actualitat, ja que era un club privat i elitista. No va ser fins al 1891 que l'entitat va decidir posar fi a les limitacions pel que fa al nombre de socis i que es va començar a obrir al públic en general. Una decisió que va coincidir amb l'aparició dos anys abans d'un personatge clau en la història del Nàstic i de la ciutat. El suís William Tarin Naurer va ser la figura que va transformar el Nàstic en un club poliesportiu i amb els valors amb què es coneix avui dia, plural i amb una participació directa del soci, ja sigui com a espectador o com a practicant d'alguna disciplina esportiva.

Al llarg de la seva història, el Gimnàstic ha patit molts alts i baixos i diverses crisis, tant esportives com econòmiques, però sempre se n'ha acabat sortint, amb més o menys dificultats. En l'actualitat, tampoc s'ha pogut escapar del difícil context que viuen la majoria de clubs esportius, tot i que això no ha fet perillar el futur d'una institució amb tanta història.

La relació del Nàstic amb Tarragona sempre ha estat molt estreta, i el club continua fortament arrelat a la ciutat. En els primers anys de vida, la pràctica totalitat dels seus socis eren ciutadans tarragonins, però l'aparició del futbol, el 1914, va anar expandint a poc a poc aquesta identificació amb el club, a mesura que va arribar a quotes més altes. Fins a l'actualitat, en què l'últim ascens a primera va fer encara més clar que al Nàstic ja no se'l pot considerar només el club de la ciutat –que ho continua sent–, sinó una referència a les nostres comarques, ja que ha agafat una magnitud que ha anat més enllà i que fins i tot li ha permès traspassar fronteres. Això en certa manera ha eclipsat la resta de seccions, però ja se sap que l'esport rei és el que mana.