Tot i que va ser una gesta increïble, sabíem que tard o d'hora algú ho podria repetir. Felicito el Mirandés, i m'agrada que el futbol més modest tregui el cap i es reivindiqui. És molt saludable.

Eliminar el Barça va tenir una repercussió brutal, però arribar a semifinals... va ser massa. Ens vèiem en totes les portades dels diaris, en totes les televisions. També em va impactar el contrast ambiental: els dimecres, en la copa, hi havia 8.000 persones a Vilatenim. I els diumenges, en la lliga, 600. I, per descomptat, recordo que ens van convidar a la final. L'única vegada que he estat al Bernabéu va ser per gaudir del centenariazo. Un gran dia.

No era dels que duia la càmera, i més d'un cop me n'he penedit. Però tinc un bon reportatge gràcies a la recopilació de fotos i notícies que va fer la família.

M'ho agafo amb molta il·lusió, gaudint en un club seriós, però també tocant de peus a terra sabent que el futbol [té 33 anys] té data de caducitat.

És una llàstima, i em sap molt greu. També per la destitució de Raül Agné, a qui estic molt agraït. Veig que hi ha un bon equip i bons jugadors, però capgirar dinàmiques costa molt. I les segones voltes són duríssimes. Espero que comencin a sumar de tres en tres i se'n surtin.