SABADELL0

VALLADOLID2

Abans del partit, Lluís Carreras deia que el més difícil era repetir el nivell de tot el que havia tingut el Sabadell en les dues últimes jornades i, sens dubte, ahir es va fer evident. Com un avió, el Valladolid va passar per sobre dels arlequinats que, al davant, van dissimular la seva incapacitat de produir, amb grans dosis de solidesa al darrere. La successió d'ocasions, però, va fer decantar la balança per als homes de Djukic, que jugaven amb la pressió de saber que estaven obligats a guanyar per no despenjar-se del Celta, el segon classificat. Això sí, amb la victòria d'ahir, el Valladolid s'assegura matemàticament la tercera plaça.

Des del principi, el conjunt local va dominar a tots els nivells. Li va imposar un ritme molt alt de joc i el Sabadell es va veure molt saturat. No el deixaven combinar en joc curt, sortint des del darrere –amb múltiples errors de precisió a causa de la pressió visitant–, ni tampoc en joc llarg. La seva pressió defensiva al capdavant tampoc no funcionava però es va mostrar molt ordenat en els últims metres. Tot i així, la localització de la pilota va fer que el Valladolid tingués tres ocasions força clares a la primera part, l'última de les quals va acabar en el primer gol del partit.

El primer ensurt el va fer Javi Guerra amb un un contra un que el porter va treure (10'). Tot seguit, una errada de precisió en el refús d'Agustín va habilitar a Òscar però Mackay va intervenir, molt atent. I quan quedaven set minuts per al descans, la internada de Víctor Pérez per la dreta va acabar en un gol de cap d'un inèdit Peña.