Un curs difícil

Al central extremeny no li han agradat coses que han passat aquest any i per això marxa amb un regust lleugerament agre del que ha estat la seva carrera amb el Sabadell. Ell, com pocs, esperava amb ànsia el debut en la nova categoria sent un dels homes més importants de l'equip l'any de l'ascens i tots els anteriors, però un desgraciat partit de pretemporada va fer anar en orris el seu inici de curs. Es va lesionar a l'espatlla i, a partir d'aquí, van passar setmanes i setmanes amb un estira-i-arronsa sobre si operar-se o no operar-se. El club volia que el jugador fos intervingut però ell no es volia perdre res de la temporada de debut a segona divisió. Finalment, el central va cedir i no va estar disponible fins a la segona volta, en què un seguit de lesions (d'Olmo i Pablo Ruiz) li van donar moltes oportunitats per jugar.

En un cas similar al d'Agustín s'ha trobat David Bermudo aquesta temporada, en què ha disputat setze partits. El de Santa Coloma, que havia estat capità en anys anteriors, va acabar la temporada passada com a titular i enguany ha donat el relleu a Manu Redondo per les contínues lesions del sevillà. Bermudo, sempre discutit per l'afició, ha mostrat una molt bona actuació en els partits fora de casa, però a la Nova Creu Alta mai no va acabar de trobar el nivell.

En el passat, la glòria

Sense Puigdollers, ja només queden tres supervivents de l'onze titular que va jugar a Ipurua: De Navas, Lao i Juanjo. De Bermudo diuen que va ser el seu millor partit com a arlequinat i Agustín, que va haver de despenjar desenes i desenes de pilotades, també va ser excels. D'aquell partit ja només queda el record i l'esperança de retrobar-se algun dia a la Nova Creu Alta.

Perquè cap dels dos, de moment, té pensat penjar les botes. “Com qualsevol futbolista que és a l'atur, m'hauré de buscar les garrofes. Ara, també és un repte i un pas important per a mi i la meva família”, deia el central extremeny pensant en un futur destí. D'ofertes no els en faltaran, anys d'èxits els avalen.