Una lesió a la zona isquiotibial de la cama esquerra va frustrar la participació de Migue González en la històrica promoció d'ascens a primera. Un cop dur de pair per al central vallesà, que es va posar a disposició de Rubi per a l'últim partit a Almeria, tot i ser conscient que se la jugava. Un mes després, Migue estrena condició de capità. Amb 33 anys, és el més veterà de la plantilla i afrontarà la setena temporada a Montilivi, on sol acabar els cursos molt amunt en el rànquing de jugadors més utilitzats.

Malgrat haver jugat només 12 minuts (a Vila-real) dels nou últims partits de la temporada passada –entre la lliga regular i la fase d'ascens–, Migue va tornar a superar la barrera dels 3.000 minuts. Un mèrit gens sorprenent si es repassa la trajectòria del vallesà en el Girona. L'autor del transcendental gol contra el Ceuta ja havia superat els 3.000 minuts de lliga en dues de les quatre temporades a 2a A, i en les altres dues hi havia quedat molt a prop.

La temporada amb menys continuïtat va ser la primera, encara a 2a B, per culpa de l'única lesió que l'ha fet aturar per més d'un mes. Es va fer un esquinç al lligament lateral intern del genoll i va estar més de tres mesos aturat. Es va perdre bona part de la segona volta, però va arribar a temps i en forma al play-off, que va jugar sencer i va culminar amb el gol de l'ascens. L'estrena a 2a A i la competència no li van fer perdre continuïtat, més aviat al contrari. I el pas dels anys, i de nombrosos fitxatges, tampoc.

Migue és a un sol partit d'arribar als 200 en la lliga regular amb el Girona –són 208 comptant-hi la copa i la fase d'ascens– i més del 90% dels duels els ha jugat sencers. El seu secret és entrenar-se sempre al màxim, amb tota la seriositat, cuidar-se bé i aprofitar l'experiència.