El 13 de juny del 2004, el Granollers va perdre al camp del Mar Menor 3-1 i va veure com el somni de pujar a segona divisió B s'esvaïa. La ressaca d'aquella gran temporada a tercera, en què els vallesans van ser quarts, va acabar sent llarga, ja que dos anys després van baixar a primera catalana i, a continuació, a la regional preferent. En aquesta categoria, l'equip, que es va estancar immers en una crisi econòmica i institucional greu, hi va estar quatre cursos, després un a segona catalana i, ara, ja s'ha consolidat a primera. El Granollers encadena tres cursos en la màxima categoria del futbol regional i enguany ha fet un salt qualitatiu important. Els números l'avalen: és el líder destacat del grup 1 amb 25 punts. Vuit anys després d'abandonar la tercera divisió, a la ciutat ja es parla de tornar-hi. I amb arguments.

“Estem molt satisfets de com han començat les coses, des del primer moment sabíem que som un bon bloc i la junta ens exigia molt”, afirma el capità, Oriol Vila, que és tota una institució del futbol granollerí. El mig no amaga l'ambició que impera i hi ha una frase que ho resumeix: “No pensem que 25 punts siguin una bogeria, sinó que estem emprenyats amb els cinc que se'ns han escapat, som molt autocrítics.” Vila, amb tot, creu que aquest curs pot ser idoni per fer el salt a tercera, “que és la categoria on pertoca jugar a l'Esport Club per categoria, ciutat, habitants i potencial”. El capità, de fet, lloa la plantilla que s'ha configurat aquesta temporada: “Hi ha un equip molt potent, amb molta qualitat i un bon ambient al vestidor. A més, el nivell d'exigència i d'esforç és una bestialitat, i això explica que estiguem com estem.”

El capità, amb tot, torna a estar tranquil al seu club de sempre. I és que Vila va viure els moments més daurats, amb la fase d'ascens, però també els més complicats, ja que va tornar l'any 2008, quan l'equip estava a la regional preferent. “Vaig deixar el club després del play-off i, quan hi vaig fer cap de nou, el Granollers estava molt desestructurat en l'aspecte econòmic, directiu i esportiu, amb els primers equips i els de futbol de base en categories que no li pertocaven”, afirma el futbolista de 35 anys, que recorda com ho va viure: “Ara tot torna a funcionar i els directius compleixen, però llavors van ser anys durs, en què et prometien coses i no les complien. A més, jo era el capità i els companys em venien a preguntar.”

Si els jugadors del Granollers s'adreçaven a Oriol Vila és perquè ningú no coneix com ell el club. El migcampista hi ha estat tota la vida, comptant-hi els dotze anys en diferents etapes al primer equip: “El meu besavi en va ser president, el meu avi hi va jugar i aquest és el meu club; tinc una identificació especial i màxima.” Vila, amb tot, té una idea clara, sigui enguany o més endavant, li agradaria “penjar les botes amb l'equip a tercera”.