Era el que sempre havia volgut fer. Després de vuit temporades memorables com a porter del Nàstic –ascens a primera, partits en la lliga de les estrelles, permanències agòniques a segona A...– i un final agredolç –sense fitxa en la novena temporada, ja a segona B, i sortida per la porta del darrere–, Rubén Pérez (Saragossa, 1980) tenia ganes de gaudir del futbol sense obligacions ni pressions i de fer-ho com a jugador de camp, un desig recurrent al llarg de la seva carrera però mai realitzat, més enllà d'alguns entrenaments. El Torreforta, club de la ciutat de Tarragona amb el qual manté vincles –té una escola de porters amb seu a l'estadi i una botiga de material per a porters ben a prop–, el va tenir a prova com a jugador a l'estiu. Comprovat el nivell, el pas següent va ser buscar-li una demarcació. “Jo sempre havia volgut jugar de mig amb un perfil creatiu. Si no, també podia jugar a davant, barallant-me amb la defensa. Em van anar provant de tot i, al final, he acabat de central, una posició en la qual l'equip no va sobrat”, explica Rubén, que com a defensa aprofita l'alçada, el bon joc aeri i la col·locació. Té problemes, en canvi, quan puja a rematar córners: “No en toco ni una. Sovint parlo amb Xisco Campos i Xavi Molina [centrals del Nàstic] i els pregunto com ho he de fer.” Rubén no ha trigat a consolidar-se com a titular i, en les dotze jornades disputades, ja ha jugat deu partits, en vuit dels quals d'inici. “És divertit veure com la gent se sorprèn del meu nivell perquè no es pensaven que un porter ho pogués fer tan bé com a jugador de camp, i molts rivals em feliciten”, afirma l'aragonès, que com a porter ja destacava, entre altres coses, pel bon joc amb els peus i que sempre havia tingut clar que podia competir com a jugador de camp en una categoria com la primera catalana: “Al Nàstic feia de jugador en alguns entrenaments, i ja veia que no desentonava gaire entre futbolistes de segona A. La temporada passada, en què no tenia fitxa, Santi Castillejo m'utilitzava sempre com a jugador en els entrenaments. Vaig disfrutar com un nen.” Després va arribar Vicente Moreno, i la diversió se li va acabar a Rubén, que no es va poder entrenar més amb el grup i que en el mercat d'hivern va fitxar per l'Osca, on va viure la seva última experiència com a porter: “Em volien renovar, però jo tenia clar que volia fer de jugador per tornar-me a il·lusionar amb el futbol, sobretot perquè la meva sortida del Nàstic no havia sigut per la porta gran, com jo m'esperava.”

Confirmada la solvència com a jugador de camp, Rubén està valorant, fins i tot, una proposta del Sabiñánigo, de la tercera divisió aragonesa. Els problemes econòmics del Torreforta –ell no cobra, però pateix pels companys i veu com alguns entrenaments s'han suspès per falta de gent– el podrien fer decidir a marxar immediatament. Si no, continuarà disfrutant del futbol a Torreforta i, tot i que té 34 anys, es veu fent-ho encara algunes temporades més, ja que el fet de cuidar-se i mantenir-se en forma i, sobretot, la nova motivació que ha trobat més enllà dels tres pals li permeten viure una segona joventut.