El Sabadell es volia assemblar a la Ponferradina, el Lugo o l'Alcorcón, però ha acabat sent un Recreativo, un Racing o un Osasuna. D'un equip ambiciós i sense complexos, a una entitat amb problemes institucionals que han marcat el dia a dia.

La temporada passada, el conjunt arlequinat va sobreviure a un curs en què hi va haver canvi d'entrenador, president i director esportiu, a més d'una planificació esportiva feta tard i malament. Però aquest curs no s'ha pogut repetir el final. Bàsicament perquè el club no va tenir més remei que fer una plantilla amb un cost molt baix, ja que no va atendre a l'ampliació de capital, de dos milions d'euros, que hauria salvat el club dels deutes que Hisenda va començar a reclamar a tots els clubs deutors. D'aquesta manera, es van haver d'injectar 1,3 milions d'euros per evitar que l'ens liquidés la societat anònima a mitja temporada.

En el vessant esportiu, han passat tres entrenadors per la banqueta de la Nova Creu Alta, però cap d'ells ha pogut sobreposar-se al grapat de lesions que ha tingut la curta plantilla. Especialment, en operacions de genoll, ja que Juanjo (6 mesos de baixa), Longás (8 mesos), Tamudo (6 mesos) i Riau (3 mesos) no han pogut participar en gran part de la temporada. A més, els tres fitxatges fets en el mercat d'hivern no van acabar de funcionar, perquè l'equip ja estava en caiguda lliure.