Símptomes de debilitat
El Girona enyora la fermesa i la contundència que tant el van fer destacar la temporada passada
Els rivals estan trobant amb força facilitat la manera de fer mal als gironins, que van oferir la seva pitjor versió a Miranda
“Hem de millorar moltes coses i fer un pas endavant. Tenir més la pilota, fotre-la a dins i tornar una mica als orígens.” El diagnòstic és de Pere Pons després de l'1-0 a Anduva. L'equip va perdre per culpa d'un gol en la sortida d'un córner, en la recta final, però no només es va endur aquesta garrotada de Miranda. Més enllà de la derrota, que sempre cou i molt, els blanc-i-vermells van comprovar i assumir que el rival (el Mirandés no era el primer) troben la manera de collar-los, ni que sigui per ràfegues. Segurament no és cap crisi d'identitat ni s'ha d'encendre cap alarma, però el Girona ha mostrat símptomes de debilitat. I amb set jornades disputades, li toca conviure i gestionar una situació amb què no comptava. L'equip necessita marcar un cop d'autoritat, per evitar una zona de la classificació molt incòmoda però sobretot per convèncer-se que és capaç de tornar a fer brillar els seus punts forts. “Hem de tornar una mica als orígens, a l'essència nostra de ser intensos”, insistia ahir, ja més en fred i a Girona, Pere Pons.
Individual i de grup
L'arrencada de la majoria de jugadors del Girona és inferior al rendiment que els va convertir en jugadors de moda la temporada passada. Un problema individual o col·lectiu? Segurament hi ha una mica de tot. Perquè, més enllà d'errades puntuals –un central tan fiable com Lejeune en va tenir algunes de greus a Miranda, entre les quals permetre que Álex Ortiz li guanyés la posició en l'acció del gol– i d'estats de forma, també s'han detectat mancances més globals. A Anduva, els gironins es van mostrar insegurs i inconsistents. El rival va saber com arribar a l'àrea i posar a prova Isaac Becerra. La línia de tres centrals, tan còmoda traient pilotes la temporada passada, va patir més del compte. I quan va tenir la pilota, l'equip tampoc se'n va sortir. Cap mena de control, molt poca i estèril participació en la construcció de joc dels migcampistes i gairebé nul·la profunditat dels carrilers, que van treballar molt però van trepitjar la línia de fons del rival en quatre ocasions comptades. Tampoc va ser gens útil el recurs de buscar pilotes llargues des de la defensa cap als davanters, molt espessos. Amb tants elements al costat negatiu, és difícil sortir-se'n. Amb un esquema molt peculiar i amb poc joc pel mig del camp, posar-hi molta intensitat i ser contundent a les dues àrees és fonamental, i el Girona no ho està aconseguint.
Reflexió i recuperació
L'endemà de la derrota va tocar fer anàlisi i autocrítica. “Haurem de corregir els errors”, va dir Pere Pons, que no veu excés de preocupació al vestidor: “Estem com sempre, tot i que hi ha el neguit lògic de voler començar a guanyar d'una vegada. Tenim l'oportunitat de fer-ho diumenge a Montilivi, on ens toca fer-nos forts.” Aday Benítez també va parlar de detalls per millorar: “Ens van arribar amb perill. Intentarem arreglar-ho i millorar-ho.” El de Sentmenat, en el seu primer partit de titular del curs, va jugar 72 minuts. “Em vaig trobar força bé en la primera meitat, tot i que vaig acabar una mica asfixiat. En la segona, vaig notar més la baixada”, va admetre. “Tinc confiança i ara que hi ha baixes he de continuar lluitant per ajudar l'equip tant com faci falta”, hi va afegir Aday.
REACCIONS
El 4-4-2, un recurs molt poc utilitzat per Machín
Per primera vegada en la temporada –i ho ha fet en ocasions comptadíssimes des que va arribar a Montilivi–, Pablo Machín va decidir retocar l'esquema de joc. Va ser a mitjan segona part, en què va passar a jugar amb línia de quatre defenses (Kiko Olivas al lateral dret) i amb quatre homes més al mig del camp. Una novetat significativa, que es pot interpretar també com un senyal que les coses no funcionen, perquè el tècnic té una confiança absoluta en el 3-5-2 i no el sol alterar mai. De fet, tot està pensat a partir d'aquest sistema de joc, començant per la configuració de la plantilla, sense cap lateral dret específic. Diumenge, hi havia diversos condicionants, com les múltiples baixes al carril dret (Javi Álamo, Sebas Coris i David Serrano) i l'aposta del Mirandés per un esquema de joc amb tres defenses i quatre migcampistes sense ocupar gaire les bandes. I tal com anava el partit, té sentit que Pablo Machín es decidís a fer retocs, tot i que tots els moviments van ser improductius. El més normal, però, i malgrat les baixes, és que el tècnic recuperi el seu sistema talismà i reservi les alternatives per a situacions molt puntuals.
Publicat a
Notícies
Diumenge,5 maig 2024