2a divisió FEF

No és or, però brilla

2a divisió B. L'Olot resisteix a Paterna, frena un València Mestalla embalat i, fins i tot, gaudeix d'oportunitats per donar la sorpresa

En l'últim terç de la competició, i quan intentes treure el cap de la part baixa, cada punt té el seu valor. El que l'Olot es va emportar de la ciutat esportiva del València és molt valuós, perquè el rival era el pitjor que es podia trobar –el Mestalla havia guanyat nou dels últims deu partits– i perquè l'equip olotí es va poder demostrar a si mateix que és capaç de treure algun profit de qualsevol camp. No es va tallar la mala ratxa de resultats, però la lluita per la permanència és ferotge i puntuar a Paterna no ho podrà fer qualsevol. L'Olot va voler tenir el rival ben controlat des del principi. Mantenir la porteria a zero era un objectiu i, per això, era imprescindible assecar el València Mestalla d'ocasions de gol. Els homes de Santi Castillejo ho van aconseguir, tot i que també van haver de patir. Sobretot en la primera meitat, els valencians van insistir a atacar la porteria de Wilfred. Empesos pel vent, un rival inesperat per a l'Olot que va bufar amb força i a favor dels locals en els primers 45 minuts, van forçar una bona colla de córners ben aviat. L'estadística dels serveis de cantonada la van guanyar amb escreix, però no els va servir per a res, perquè, a l'hora de la veritat, no van crear perill. La prova és que Aridai amb prou feines va aparèixer. El millor jugador del València B va tenir poc protagonisme i només va deixar detalls de la seva qualitat. De fet, el seu primer xut a porteria no va arribar fins al minut 15 de la segona meitat, quan va buscar l'escaire esquerre de la porteria olotina. Abans, l'Olot ja s'havia començat a despertar en atac. Després d'una primera mitja hora de joc sense gaire presència a camp contrari, els olotins van canviar la tendència. Un xut de Djak (37') i una centrada rasa de Gato (39') que va atrapar Àlex Sánchez quan Uri Santos ja estava a punt per rematar-la a l'àrea petita van ser les ocasions més clares de l'Olot en una recta final de primera part que va ser esperançadora. A partir d'aleshores, els visitants es van començar a creure que també podien fer mal a la defensa local.
Resisteixen
Jugava a casa i estava reforçat per una dinàmica de resultats espectacular. Tot feia pensar que el València Mestalla aprofitaria la segona part per empènyer amb força i buscar l'1-0. A la pràctica, no li va ser gens fàcil. Remar contra el vent no és agraït, i encara menys si a davant hi ha un rival ben col·locat al seu camp. L'Olot sabia que no es podia posar a jugar de tu a tu amb els valencians. Hauria tingut les de perdre i, per això, es va limitar a tancar-se bé, robar i sortir al contraatac. Potser va ser un joc poc estètic, però, al cap i a la fi, del que es tractava era que fos pràctic. No només ho va ser, sinó que va estar a punt d'esdevenir perfecte. A tan sols deu minuts del final, i després d'una bona paret amb Marcel Serramitja a prop de la frontal de l'àrea, Gato va posar l'ai al cor dels seguidors locals amb un xut que va fregar el pal esquerre de la porteria d'Àlex Sánchez. Tota la sort que a l'Olot li va faltar en aquesta jugada la va tenir en el temps afegit, quan Wilfred va evitar un gol cantat que hauria estat fatal. Fernando Cano, tot sol al segon pal, va rebre una gran passada de Sito i la va rematar a boca de canó, però el seu intent es va trobar amb les mans del porter andalús. Ben situat, va atrapar la pilota i va salvar un punt ben meritori.

VALÈNCIA B0
OLOT0

VALÈNCIA B: Àlex Sánchez; Akapo, Diallo, Ayala, Caballo; Carlos Soler, Tropi (Fernando Cano, 73'), Aridai (Charlie Dean, 89'), Sito; Quim Araujo i Ibán Salvador (Arango, 46'). OLOT: Wilfred; Blázquez, Jose, Vallho, Luismi; Djak, Sana, Mousa (Bigas, 84'), Gato; Uri Santos (Marcel Serramitja, 67') i Dieguito (Abel, 89'). ÀRBITRE: Navarro Fuentes. T.G.: als locals Carlos Soler i Aridai, i als visitants Uri, Mousa i Sana. T.V.: al local Ayala, per doble amonestació (80' i 84'). PÚBLIC: Uns 1.000 espectadors a l'estadi Antonio Puchades.

EN PROMOCIÓ

Amb l'empat l'Olot va dormir en setzena posició en espera del resultat d'avui del Llosetí

PORTERIA A ZERO

L'Olot no deixava la porteria a zero fora de casa des de la jornada 6, a Badalona

Abel Solé arriba als 400 partits amb l'Olot

L'entrada d'Albert Blázquez al lateral dret, la recol·locació de Jose a l'eix de la defensa, l'endarreriment de Sana al doble pivot i la novetat d'Uri Santos a la punta de l'atac van ser els moviments de Castillejo per suplir les baixes sensibles d'Hèctor Simon i Rojas. Abel Solé no va ser titular i va trepitjar el terreny de joc al final del partit, però els cinc minuts que va jugar van ser històrics. El capità va poder arribar als 400 partits disputats amb la samarreta de l'Olot. “D'una banda, estic content per haver assolit una xifra tan bonica, però, de l'altra, no tant, perquè això vol dir que estic més a prop de la retirada”, bromejava el migcampista olotí, després del partit.

Abel es va formar al planter garrotxí, va fer un parèntesi al Peralada i va tornar a l'Olot a primera regional. “Era el club del meu cor i em motivava el projecte que tenia. Recordo que ens va costar molt sortir d'aquesta categoria i van ser uns anys molt durs. Per això ara hem de valorar tant el que tenim”, remarca. Abel és el segon jugador que ha jugat més minuts de la història amb la samarreta de l'Olot, per darrere de Martí Gratacòs.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes

No sóc subscriptor

Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu

Per
només
48

per un any

Ja sóc subscriptor

Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.

Activa la subscripció