El futbol pot ser espectacular, pura diversió. A vegades, l'excés de precaucions i la manca de valentia, l'excel·lència tàctica i l'absència d'errades converteixen la gespa en un tauler d'escacs i la graderia, en un mar de badalls. Hi ha dies, però, que els equips només tenen la porteria del rival en la ment, que les figures ofensives estan inspirades i que, a més, les defenses no tenen el millor dia. Són els ingredients que asseguren espectacle i que ahir al migdia van estar presents al Nou Estadi, on el Nàstic i el Còrdova van oferir un duel apassionant, ple de gols, qualitat i tensió. Els grana van fer un gran partit, amb estones de futbol d'alta volada sota la batuta d'Emana, però els va fer mal l'enorme efectivitat d'un Còrdova amb Florin Andone, autor de tres gols, en estat de gràcia, i per això l'empat final. Per sobre de tot, però, el Nàstic va demostrar una gran capacitat de reacció, igualant quatre vegades els gols dels andalusos, i que, per caràcter i recursos ofensius, pot aspirar a les cotes més altes. Això sí, ha d'evitar les badades defensives, que quan hi ha qualitat sobre la gespa es paguen molt cares. El Nàstic va sortir fred i el Còrdova ja havia trepitjat un parell de vegades l'àrea rival quan Fidel hi va penetrar i va ser objecte de penal per Jean Luc. El mateix extrem esquerre el va transformar. El Nàstic, però, va reaccionar molt bé, ajudat per una afició molt connectada al partit. Emana, àgil i ràpid en la combinació en curt, donava avantatges al seu equip en zona perillosa i Cristian Lobato era especialment trencador entre línies. Ell mateix va estar a punt d'empatar després d'una passada de Jean Luc i, poc després, una gran paret entre Emana i Aníbal va acabar amb el primer gol en la lliga del mexicà. Hi va haver moments de tensió, amb Florin i Bouzón com a protagonistes, la qual cosa va semblar descentrar els locals, que van rebre un cop dur amb l'1-2, fruit d'una badada de Mossa, aprofitada per Pedro Ríos per centrar amb comoditat a l'interior de l'àrea petita, on Florin va marcar. Era la primera acció d'uns minuts bojos, els últims del primer temps. Tot seguit, Lobato va engaltar la pilota a la perfecció després d'uns rebots en un córner per tornar a empatar el partit. Hauria estat un gol psicològic, de resposta ràpida, si no hagués estat per la relliscada inoportuna de Bouzón i el gol de Florin ni un minut després. El cop era dur, però l'ovació i els càntics amb què l'afició va acompanyar l'equip camí dels vestidors i la sensació que el Nàstic era capaç de tot presagiaven una segona meitat igualment apassionant. I ho va ser, tal com de seguida van demostrar Emana, amb dues bones accions per l'esquerra –la primera rematada perillosament per Madinda– i Florin, amb una rematada al pal. Quan semblava que el ritme del Nàstic dequeia, dos dels jugadors que van sortir en la segona meitat per refrescar les idees de l'equip, Muñiz i Palanca, van protagonitzar la jugada del 3-3, un golàs. L'asturià va executar un córner buscant la posició a la frontal de l'àrea del tarragoní, que va enganxar la pilota a la primera lluny de l'abast de Razak. Però ahir el Còrdova tenia moltíssim verí i va conduir a la perfecció un contraatac completat amb una gran centrada de Fidel i una bona rematada de cap de Florin. Un altre mastegot per al Nàstic, que va tornar a fer el cor fort i que va tornar a trobar premi. Aníbal es va fer lloc dins l'àrea fins a situar-se davant Razak i va rebre el penal de Deivid, que va ser expulsat. Emana, amb molta sang freda, no va fallar per fer el quart empat d'un partit que, amb els dos equips exhausts, ja no va donar per a més.