Si l'empat persisteix avançada la segona meitat, és moment de valorar la importància de no perdre. L'Oviedo ho va tenir molt clar: després de tres desplaçaments seguits amb derrota, i de nou sense guanyar, un empat al terreny de joc d'un rival directe era tot un tresor, sobretot si permet mantenir la tercera posició i retallar un punt respecte al segon. El Nàstic, en canvi, no es va voler conformar amb el punt. Ja en la primera meitat havia tingut més ocasions que l'Oviedo i en la segona vivia més a prop de l'àrea del rival que de la seva. Sentia l'alè del bon ambient del Nou Estadi i volia trencar la ratxa de dos partits sense vèncer. Però amb la voluntat no n'hi va haver prou i, malgrat els canvis ofensius, finalment es va acabar imposant el ritme alentit dels asturians, amb possessió pausada quan tenien la pilota, reducció d'espais i talls ràpids quan no la tenien i pèrdues de temps sempre que era possible. El Nàstic no va acabar el partit tan content com l'Oviedo amb l'empat, però fet i fet també pot treure'n valoracions positives: es manté quart, el segon lloc és una mica més a prop i es continua mostrant com un equip molt competitiu. Això sí, per sota els perseguidors pressionen. La recta final serà apassionant. Abans de decidir que l'empat ja li anava bé, l'Oviedo va jugar una mica més estirat, amb dos puntes clars, en la primera meitat, i seves van ser les primeres arribades a l'àrea rival, sobretot un xut de Borja Valle desviat per poc (11'). El Nàstic no trobava la connexió Lobato-Emana, cosa que li restava continuïtat en atac. De tota manera, l'equip grana té recursos variats, i en un córner va arribar la primera gran ocasió. Després de dos rebots, Emana es va trobar amb la pilota davant del porter, però va xutar alt (20'). L'altra bona oportunitat de gol de la primera part també va ser dels locals: gran centrada de Mossa, bona rematada de cop de Naranjo i excel·lent estirada de Rubén Miño, el millor de l'Oviedo (41'). Entremig, una mica més de possessió visitant, però més profunditat dels locals. I més imprecisions que encerts en els dos equips. L'entrada d'un davanter, Aníbal, per un mitjapunta, Lobato, i la presència al camp de l'elèctric Jean Luc, demostraven que, en la segona meitat, Vicente Moreno volia dotar el seu equip de més pólvora en atac i canviar el ritme del joc. L'Oviedo va aconseguir que en general el partit no s'esvalotés, però no va poder evitar que el Nàstic continués tenint les millors ocasions, sobretot un xut de Naranjo després d'un bon control (54'), un possible penal sobre Aníbal, que va veure la groga per, segons l'àrbitre, deixar-se caure (63'), i un cop de cap d'ell mateix en un córner (86') executat per un Muñiz que en els últims minuts va millorar les prestacions dels grana a pilota aturada. Les bones intervencions de Rubén Miño i la lentitud en atac dels davanters grana, però, van frustrar les accions.