El porter Serantes, que es va passar tota la segona meitat al límit de la targeta groga per perdre temps i que, amb el xiulet final, va celebrar el 0-0 com una victòria, va personificar millor que ningú com d'important era per al líder el punt obtingut ahir a Tarragona. Ho era, sobretot, perquè el Nàstic va jugar una hora amb un futbolista més per l'expulsió d'Insua (32') i va desaprofitar un penal en el primer tram de partit, errat per Emana (12'), i perquè els madrilenys mantenen a ratlla el rival que més amenaça la seva privilegiada posició d'ascens directe. El Nàstic va estar bé en la primera meitat, però no tant en la segona, en què el dispositiu defensiu en inferioritat d'un Leganés molt treballat li va plantejar uns problemes que no va saber resoldre. Amb el triomf de l'Alavés, el Nàstic està ara a quatre punts del segon. Mètode d'atac Vicente Moreno va buscar complicar les coses en defensa al Leganés situant quatre jugadors, Emana, Lobato, Aburjania i Naranjo, en una línia ofensiva amb moltes llibertats i intercanvis de posició, sense un davanter centre clar, i deixant espai per a les internades de Gerard Valentín per la dreta. Per aquest passadís va arribar l'acció del penal. Un canvi de joc de Tejera va deixar el lateral grana amb avantatge per encarar César, que el va fer caure a l'àrea quan el va retallar buscant angle de xut. L'encarregat d'executar el penal, Achille Emana, sol aguantar l'estirada del porter per batre'l amb un xut suau, però ahir va preferir la potència i el llançament li va sortir molt alt (12'). El Nàstic havia trobat el camí, de manera que calia insistir. El Leganés, però, va avançar la línia de pressió per evitar que la pilota arribés als jugadors ofensius tarragonins, perillosos amb avantatge entre línies i opció de combinar en curt. Amb la pilota, el Leganés era pacient, més còmode amb un ritme lent que no li impedia trepitjar l'àrea rival, sobretot per la banda esquerra, com l'acció que va acabar amb el xut al travesser de Gabriel, a dos metres de la línia de gol (29'). Poc després, Naranjo va prendre la pilota al central Insua i de seguida va encarar Serantes. El central el va obstaculitzar abans d'entrar a l'àrea, no per evitar el xut, aturat per Serantes, sinó per dificultar-lo al màxim, un fet mereixedor de la targeta vermella per l'àrbitre (32'). Abans del descans, el Nàstic també va topar amb la fusta, en un xut de Naranjo amb el porter superat (42'). Mètode de defensa Asier Garitano va situar dues línies de quatre molt clares i juntes, amb bones cobertures, per a la segona meitat, i així es va preparar el Leganés per defensar un punt valuós. Per fer-hi front, Vicente Moreno va avançar la posició de Tejera perquè la seva visió trobés espais on escassejaven; després va situar un punta pur, Marcos, per fabricar segones jugades; més tard va fer entrar Palanca per crear passadissos amb el joc en curt, i, finalment, va apostar pel futbol directe que podia aportar la cama dreta de Muñiz. Tot plegat, però, no va servir per portar gaire perill a l'àrea visitant. Més enllà d'alguna centrada més o menys perillosa, el Nàstic només va tenir dues bones ocasions de gol en la segona meitat. Van ser, això sí, força clares. En la primera, el porter Serantes, amb molts reflexos, va desviar una rematada molt propera de José Naranjo (73') i, en la segona, Miquel Palanca no va controlar prou bé la pilota davant del porter del Leganés i li va sortir un xut massa tou en l'última acció del partit (92').