Si hi ha una data gravada amb foc en la memòria dels aficionats del Nàstic és el 3 de juny del 2006. Aquell dia, avui fa justament deu anys, en una tarda calorosa i plena de nervis a Chapín, el Nàstic va aconseguir el punt que li faltava empatant sense gols al camp del Xerez per pujar a primera divisió sis dècades després de la fins llavors única etapa dels tarragonins en la màxima categoria, entre el 1947 i el 1950. Al voltant de set-cents seguidors tarragonins van viure l'històric dia a les graderies de Chapín, mentre que la gran majoria ho van seguir des d'una abarrotada plaça de la Font, on es va instal·lar una pantalla gegant per veure el partit. Amb el xiulet final de l'àrbitre, l'eufòria va esclatar a Jerez i a Tarragona, on les celebracions van durar tota la nit i es van allargar l'endemà, amb una multitudinària rua i l'oferiment de l'ascens des de l'ajuntament.

El Nàstic, que dos anys enrere havia aconseguit l'ascens a segona A, va completar una temporada magnífica, en què va anara de menys a més i en què es va basar en la solvència defensiva, en la força del bloc i en un gran rendiment a fora, tot sota la batuta de Luis César i amb Pinilla, Irurzun, Abel Buades, Serrano, Cuéllar i Manolo Martínez, que ara torna a vestir la samarreta grana, com alguns dels futbolistes destacats. Llavors, eren tres els equips que pujaven directament a primera, i per això el Nàstic, que va acabar segon, va tenir marge i va poder celebrar l'ascens amb dues jornades per jugar.

Aquell va ser un ascens especial per a Jesús Mari Serrano. Feia temps que somiava a penjar les botes a primera, i veia possible fer-ho al Nàstic, al qual va arribar el 1999, malgrat les temporades a segona B. Finalment, ho va aconseguir i diu que la clau era l'esperit col·lectiu, la fe cega en les idees de Luis César i el gran rendiment que el gallec va saber treure de la plantilla. Serrano veu molts paral·lelisme entre aquell Nàstic i l'actual, sobretot pel que fa a la unió del vestidor, el paper del tècnic i, per sobre de tot, l'empenta de l'afició. Serrano confia en un altre ascens. Si no és demà, d'aquí a quinze dies, afirma.