Futbol
Segona divisió A
Un punt de frustració
El Nàstic empata contra l'Alavés i es queda sense ascens directe, tot i que la victòria tampoc no hauria servit per pujar
Els grana van avançar-se mitjançant Molina, però Barreiro va fer l'1-1 després que el Nou Estadi celebrés dos cops un gol fictici del Mirandés
Hi va posar el cor i l'ànima, però això no va ser suficient i no va fer els deures. Guanyar tampoc no hauria servit de res, ja que la victòria del Leganés a Anduva impossibilitava de qualsevol forma l'ascens directe a primera divisió. El Nàstic havia de sumar els tres punts ahir contra l'Alavés i no en va ser capaç. Va estar a punt de fer-ho, això sí. Els grana van avançar-se en l'inici de la segona part amb un cop de cap incontestable de Xavi Molina, però un córner en l'últim minut de partit, en què Manu Barreiro va rematar sol, els va privar del triomf. L'1-1 va arribar després que el Nou Estadi celebrés, de forma errònia, dos gols del Mirandés que mai no van pujar al marcador. Uns festejos que van descentrar l'equip i van destrempar una parròquia que de la il·lusió va passar a la frustració en qüestió de minuts. El futbol enganxa perquè té aquestes coses, però Tarragona manté el repte de pujar. Encara queden dues setmanes.
En els primers compassos del partit va resultar tremendament senzill identificar quin equip es jugava un ascens i quin tenia ressaca acumulada d'una setmana de celebracions. El Nàstic va ser un cicló i va aclaparar un Alavés que, tot i preveure una arrencada fulgurant del rival com la que va viure, va veure's del tot desbordat. La fortuna i la bona feina del català Pau Torres sota els pals, però, va evitar que tot aquest patiment acabés amb una clatellada. I no va ser perquè no hi haguessin ocasions. El cor de la parròquia del Nàstic va patir moltíssim. Va ser allò d'alçar-se del seient per celebrar un gol i haver de seure immediatament després, capcot i frustrat. En el minut 6 ho va intentar Xavi Molina. Va engaltar una canonada en el servei d'un córner però la pilota va sortir fora per poc. Cinc minuts més tard, Aníbal ho va tenir tot a favor per marcar després d'una gran triangulació entre Emana i Lobato, ahir màgics. L'ariet, però, està negat de cara a porteria i va rematar fora. En el minut 13, el torn de desbordar seria per a Naranjo, que va assistir Lobato. Res de res. El vendaval de joc no va cessar i, quatre minuts després, Emana va plantar-se davant de Pau Torres, que va salvar en l'un contra un. El porter tornaria a ser un mur infranquejable en el 23, quan va frustrar una rematada d'Aníbal.
El ritme era frenètic i, després de la gran ocasió de l'atacant d'arrels mexicanes, el partit va alentir-se. El Nàstic va continuar dominant contra un Alavés que ho buscava al contraatac sense posar a prova Manolo Reina. Tot i el control grana, va mancar el punt de profunditat que havia sobrat en el primer tram i ja no es veurien més ocasions de perill clar. Tot quedava obert per al segon temps.
Alegria i frustració
Després de la represa, l'inici del Nàstic va ser similar al del primer temps. Tocava marcar i els de Vicente Moreno tenien la consigna de mossegar un Alavés que tot i voler acabar campió, no tenia ni de bon tros la fam que van demostrar els grana sobre la gespa. En el minut 48, José Naranjo ja va avisar amb una bona acció que va acabar a córner. Poc després (53'), l'extrem andalús va tornar a tenir-la amb una falta des de la frontal que va marxar fora per poc. Aquesta acció i el fet que el Leganés ja hagués marcat a Anduva, van provocar que es visquessin instants de silenci al Nou Estadi. Van durar, en tot cas, molt poquet. I és que en el minut 65, en un córner que va anar precedit d'una acció claríssima de Marcos, Naranjo i Emana, el Nàstic va obrir la llauna. Sergio Tejera, precís des de la cantonada com sempre, va posar-la al cap de Xavi Molina, que va entrar com una piconadora al primer pal i va sorprendre tothom amb un cop de cap incontestable.
Amb l'1-0, el partit, com era previsible, va entrar en una fase més pausada. Els sobresalts, de fet, van arribar des de la graderia. I és que es va celebrar, dos cops, un gol imaginari del Mirandés. Bé, el segon va ser del tot real, però malauradament va ser anul·lat per un fora de joc que només va veure l'equip de col·legiats. Ahir no havia de ser el dia del Nàstic. Aquestes dues interrupcions van acabar passant factura. L'ambient que es respirava al Nou Estadi va enrarir-se de valent. Hi havia frustració. I l'equip va quedar tocat. Així, després d'una canonada de Naranjo que Pau Torres, immens, va salvar, arribaria la clatellada definitiva. Manu Barreiro va rematar sol al fons de la xarxa un córner (85'). Aquí la història va acabar malgrat les fogonades dels tarragonins, que van buscar el recurs de Naranjo sense fortuna, en els últims compassos.
El d'ahir, amb tot, va ser l'empat que més ha dolgut de tota la temporada. El gran curs que està fent el Nàstic, però, permet als grana tenir una altra oportunitat, que s'ha de jugar el play-off. El conjunt de Vicente Moreno, que tindrà sempre el factor camp a favor, ha de refer-se ara i centrar-se en uns quinze dies que han de servir per oblidar el que es va viure al Nou Estadi. És el moment de pensar en Pamplona.
ALEGRIA RELATIVA
El Nàstic va aclaparar l'Alavés en els primers vint minuts, però va faltar encertFICTICI
L'1-0 de Molina en el minut 65 donava esperances, tot i que el Leganés també guanyavaCLATELLADA FINAL
El Nou Estadi va celebrar dos cops un suposat gol del Mirandés, i això va passar facturaPublicat a
Notícies
Diumenge,26 maig 2024