Èxit precoç

Una vegada retirat de la pràctica del futbol, el 2012, Míchel Sánchez va començar a treballar en les categories inferiors del Rayo Vallecano, el club que l’ha vist créixer. El 2016 va agafar l’equip juvenil però ja en el mateix curs va acabar la temporada dirigint el primer equip substituint Rubén Baraja i amb el descens a segona B perseguint l’entitat. Després de salvar el club, Míchel va gaudir d’una primera temporada sencera que no va desaprofitar fins a portar els madrileny cap a primera, el mateix que va poder aconseguir el curs 2019/20 amb l’Osca, que va apostar per ell després d’acabar la seva aventura a l’equip de la seva vida en una ratxa nefasta a primera divisió.

Amb els aragonesos i amb una pandèmia pel mig inclosa, Míchel va aconseguir el segon ascens a l’elit, també com a campió, tot i que va tornar a topar amb la màxima categoria i la seva exigència per acabar sent destituït, previ pas al Girona, equip en el qual, es pugi o no, ja ha renovat el seu contracte fins al 2024 en una clara mostra de confiança mútua entre les parts i el projecte gironí. Míchel ha tornat a fer un equip guanyador adaptant el seu estil però també escoltant i localitzant les virtuts de la plantilla per també aplicar matisos a la seva filosofia que, en bona part de la temporada, ha funcionat molt bé.

Per igualar

En el segle XXI, només hi ha dos entrenadors en el futbol espanyol que hagin aconseguit més ascensos a primera que Míchel. Són dos tècnics amb una àmplia experiència: Marcelino García Toral, que ha fet carrera per diversos clubs de l’Estat a primera divisió en els últims anys, i José Luis Oltra, vinculat a múltiples equips, sobretot, de segona A. Els dos tècnics, als quals Míchel pot igualar, van assolir ascensos amb el Recre, el Saragossa i el Vila-real, Marcelino, o amb el Llevant, el Tenerife i el Dépor, Oltra, clubs en aquella època capdavanters a segona i amb ambicions elevades.

A més del tècnic del Girona, hi ha dotze entrenadors més que han aconseguit dos ascensos a primera des del 2001 passat. Pacheta i Rubi els han lligat aquest curs amb el Valladolid i l’Almeria respectivament –anteriorment amb l’Elx i l’Osca–, i d’altres, fins i tot, ho van aconseguir amb dos equips diferents però en dues temporades consecutives, tota una proesa a l’abast de pocs. José Bordalás va pujar l’Alavés a primera però el curs següent va agafar el Getafe ja amb el curs començat per ascendir-lo, i Esteban Vigo va fer el mateix amb el Xerez i el curs posterior amb l’Hèrcules.

Míchel té entre cella i cella demostrar que pot ser també un tècnic guanyador a primera, però primer haurà de pujar amb el Girona.