Una inversió a llarg termini
El Girona ha desemborsat 4 milions d’euros per un percentatge dels drets de Miguel Gutiérrez
En tota la història del club, només Mojica i Muniesa, cinc milions, i Bernardo, quatre i mig, el superen
En una posició coixa i indispensable en els esquemes de Míchel Sánchez com la del carril esquerre, el Girona ha decidit fer una de les inversions previstes per reforçar la seva plantilla per al retorn a la màxima categoria. Les marxes de David Juncà i Jairo Izquierdo van deixar Valery Fernández com l’únic possible inquilí per a la demarcació. I tot i tardar, el club blanc-i-vermell ha acabat fent una primera incorporació d’altura per a la posició (no serà l’única) amb l’arribada de Miguel Gutiérrez, que firma un contracte de llarga durada fins al 2027, més que Stuani (2026), qui més anys tenia assegurats abans. El defensa, a més, passa a formar part de la llista de jugadors pels quals el club de Montilivi ha pagat més quantitat de diners per aconseguir els seus serveis, concretament, el quart, per darrere de Mojica i Muniesa (5 milions) i Bernardo (4,5). I això que és per un percentatge dels drets del futbolista, considerada una de les promeses del Madrid, que es guarda l’altre percentatge i, per tant, una mena de prioritat a l’hora de repescar el jugador.
Inversions a primera
Els grans desemborsaments que ha fet el Girona per fitxar un futbolista han coincidit amb època de bonança, competint a primera divisió. De fet, les cinc més elevades les ha fet a la màxima categoria i dos encara estan al club –Bernardo (4,5) i Stuani (2,5)–. Els més cars continuen sent, de moment, Mójica i Muniesa, amb cinc milions. Els dos es van fer el curs 2018/19, el segon consecutiu a l’elit, però el rendiment dels dos defenses va ser fluix. Muniesa no va aportar la regularitat esperada i Mojica, que venia de jugar el mundial amb Colòmbia, es va lesionar a l’octubre. I encara gràcies, els dos futbolistes van retornar a l’entitat 1,2 milions de la inversió feta quan van ser traspassats a l’Al-Arabi i a l’Elx, respectivament.
Entre les inversions de més renom, hi ha futbolistes que encara es mantenen al club, jugadors que amb el pas dels anys s’han amortitzat econòmicament i també esportivament, sobretot Stuani, llegenda viva del club i màxim golejador de la seva història.
D’altres fitxatges com el del Choco Lozano, procedent del filial del Barça, han deixat també algun rèdit important a l’entitat en concepte de traspàs després de pagar per ell. L’hondureny, que tampoc va tenir un rendiment gaire bo amb el Girona, va ser comprat per 1,75 milions al club blaugrana durant el mercat d’hivern del primer curs a primera i venut per 2,5 milions al Cadis, que amb l’ascens en tenia una obligació de compra –el davanter és la quarta venda més elevada per darrere de Porro, Portu i Bono–. La plusvàlua sobre l’ariet va ser de 750.000 euros.
En l’apartat d’inversions desastroses, menja a part Àlex Gallar, per qui el conjunt gironí va pagar 1,9 milions d’euros (amb l’últim ascens va arribar a la xifra). Només ha acumulat un curs a l’equip i aquest estiu va rescindir el contracte per fitxar pel Màlaga.
Per Miguel Gutiérrez, el Girona ha fet un altre esforç, no sembla que sigui l’últim, i l’entitat n’espera rendiment a tots els nivells possibles.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dimarts,18 juny 2024