El Girona ho va intentar amb totes les seves forces, però no va poder ni tan sols esgarrapar un punt al Barça, el líder i campió d’hivern. Una solitària diana de Pedri, just en el minut 60 de joc, va decantar la balança a favor del conjunt blaugrana, que va oferir, de nou, una versió raquítica basada en la llei del mínim esforç que, de moment, li està servint per coronar-se com a virtual guanyador del campionat d’hivern i per afegir pressió al Madrid en la posició més elevada de la classificació. Els jugadors dirigits per Míchel Sánchez potser van tenir massa respecte a un equip culer que sí que va dominar la possessió de la pilota, sí que va imposar ritme (el que li convenia), sí que va mantenir prou allunyats de la seva àrea els blanc-i-vermells, però que tampoc va tenir prou ocasions per sentir-se clar i just guanyador d’un enfrontament que al final va estar a punt de donar un tomb que n’hauria deixat més d’un escalfat, i això que la sensació tèrmica era per agafar els trastos i marxar cap a casa. Al final el joc d’errades va servir amb safata a Pedri el gol del triomf i la falta de punteria gironina, el lament d’una derrota que com a mínim hauria d’haver estat un empat pels mèrits oferts.

El Girona, quan tenia la pilota, es va mostrar atrevit, tot i que ho va poder ser en poques ocasions. El servei de pilota des de darrere, però, té un risc que l’equip assumeix i que contra el Barça és molt més elevat per la qualitat individual dels futbolistes. Les poques possibilitats blaugrana en el primer temps van arribar després d’errades gironines. La primera, de Gazzaniga, que després de rebre una passada de Bernardo no va ser prou àgil per eludir la pressió d’Ansu Fati. La pilota la va recollir Dembélé, que va provar un xut, i el porter gironí, refent-se prou bé, va evitar el gol amb el pit (15’). La segona ocasió es va generar després d’una pèrdua de Juanpe que Ansu Fati va aprofitar per provar un xut des de la frontal que va sortir per damunt del travesser (29’). Entremig de les dues arribades amb cert perill dels blaugrana, Dembélé havia provat una arrencada marca de la casa que va acabar amb lesió del francès. L’extrem de seguida es va posar la mà al quàdriceps i, tot i provar-se, va ser substituït per Pedri. El canari va intentar imprimir velocitat a una circulació blaugrana que demanava més contra un Girona que, si bé amb pilota va tractar de jugar-la i moure els de Xavi Hernández, sense, es va replegar la mar de bé tot i no fer-ho habitualment. No tenir la possessió tanta estona com la té normalment va fer que els atacs dels de Míchel fossin buscant, en la majoria d’ocasions, la velocitat i la verticalitat d’un Riquelme amb una marxa més, o d’un Yan Couto massa erràtic.