Girona

El protagonista

Borja García

Arribar i moldre

Just ahir feia vuit mesos de la lesió de Borja García al camp de l’Eibar, un dia en què també va veure porteria amb un golàs

Pràcticament ningú es podia esperar ahir que Borja García fos titular per rebre la visita del València a Montilivi. Era un partit vital per als gironins, que necessitaven tornar a sumar, i encara més contra un rival directe, i el madrileny està clar que no anava sobrat de ritme de competició. Ja fa vuit mesos que es va fer la greu lesió al genoll en la tornada a Eibar de la semifinal del play-off d’ascens del curs passat i Borja García només havia jugat un quart d’hora en el partit de fa dues setmanes al camp del Vila-real. Míchel, però, confia cegament en el mitjapunta i ahir ho va demostrar una vegada més apostant per ell en l’onze inicial, prescindint de jugadors amb més rodatge i que han tingut un pes important en les últimes jornades com ara Yangel Herrera o Riquelme. Era el dia escollit. Feia exactament vuit mesos del partit a Eibar, en què Borja García va ser protagonista pel golàs de volea en el minut 1 que va fer possible la remuntada i la classificació per a la final del play-off d’ascens i per la posterior lesió. Vuit mesos que s’han fet molt llargs, tant per al mateix Borja García, que ha hagut de patir més del previst veient que la recuperació no anava al ritme previst, com per al Girona, i és que Borja García sempre suma.

Lògicament, el madrileny encara no està al seu millor nivell, perquè ha d’acumular molts minuts a les cames, però ahir no es va amagar en cap moment. Des del xiulet inicial, acomodat en una posició més de mitjapunta natural, amb Toni Villa i Iván Martín a les bandes i protegit al darrere per Aleix Garcia i Oriol Romeu, que van formar un doble pivot més pur que en altres partits, el madrileny va saber trobar espais entre línies per aparèixer i intentar marcar la diferència. De fet, en la primera part ja va disposar de dues bones ocasions. Primer amb un xut des de la frontal que Mamardashvili va desviar a córner amb problemes i després amb un xut des del punt de penal que va anar al ninot, però que en cas d’entrar no hauria valgut perquè hi havia un fora de joc de Valery.

No va ser un partit brillant, però sí més que solvent. I és clar, no hi havia millor manera d’arrodonir-ho que amb el gol de la victòria, aprofitant una passada de Riquelme per connectar un xut perfecte que va entrar després de picar el pal (64’). El guió perfecte per al seu retorn i per tenir una gran injecció de confiança. Perquè el talent no depèn de l’estat de forma i Borja García el té, i ben segur que serà un grandíssim reforç per a aquesta segona volta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)