L’avantatge que ha aconseguit acumular el Girona respecte al descens i les sensacions que ha transmès l’equip en el segon quart de la lliga permeten ser optimista, si no existissin precedents d’altres conjunts que amb un ritme igual o fins i tot millor que l’actual dels de Míchel van acabar baixant de categoria. Sense anar més lluny, el mateix Girona és l’últim equip dels dinou que han baixat amb 24 o més punts en les primeres vint jornades (des del curs 1999/2000, en què descendeixen tres equips a segona sense play-off de permanència); per tant, els primers a ser conscients que queda molta feina per fer han de ser els blanc-i-vermells. El Llevant, el curs 2004/05, o el Saragossa, el 2001/02, també van baixar sumant els mateixos punts que els gironins en l’actualitat (tenien menys clubs al darrere).

Hi ha casos encara més brutals amb desinflades i males ratxes que han costat un descens a més d’un equip amb més punts en les primeres vint jornades. Las Palmas, la campanya 2001/02, i l’Oviedo, la 2000/01, van baixar a segona A acumulant 27 punts cadascun i situats en una teòrica còmoda desena i onzena posició respectivament. Hi ha un cas igual de peculiar, com és el de l’Eibar el curs 2014/15. Els guipuscoans van acabar divuitens quan en la vintena jornada estaven en la vuitena posició també amb 27 punts. Els bascos, però, van salvar la categoria perquè un descens administratiu de l’Elx, que havia quedat tretzè, va enviar els il·licitans a segona. Després d’aquell espant en la que era la primera temporada de la seva història a primera, l’Eibar va encadenar sis cursos més a l’elit que li van permetre créixer.

Pel que fa al Girona, doncs, el camí que està traçant quant a joc i, de retruc, resultats, sembla que és el correcte, tot i que falta fer-lo encara més bo per ampliar rendes i espantar tot tipus de fantasma si van mal dades.