Un coixí que canvia la mirada
El Girona ha ampliat sis punts en tres jornades la distància respecte del descens i, amb 11 punts de marge, respira tranquil
Acabar entre els deu primers i els 53 punts, els objectius que ara agafen més pes
Tot i no fer, ni de bon tros, un dels millors partits de la temporada, el Girona no va fallar diumenge a Montilivi i va aconseguir la victòria contra el cuer, l’Elx (2-0). Tres punts molt importants i que tenen un gust molt especial, i és que la resta de resultats de la jornada han beneficiat els gironins, ja que les derrotes del València i l’Espanyol fan que el descens continuï marcat als 27 punts, mentre que els blanc-i-vermells ja s’han enfilat fins als 38. Això vol dir que el Girona ha tancat la 29a jornada de lliga amb 11 punts de marge respecte de la zona de descens, de manera que en les nou jornades que queden per acabar la lliga els de Míchel es podrien permetre fins i tot el luxe d’anar perdent un punt de coixí en cada jornada i encara en farien prou per salvar-se.
La realitat, això sí, és més complexa, ja que difícilment els 38 punts que té ara el Girona seran suficients per acabar aconseguint la permanència. Ara bé, el Girona sí que ha fet un pas importantíssim: per poc que sumi d’aquí al final de temporada tindrà el primer objectiu del curs lligat. De fet, sumant només 4 punts en els nou partits que queden, els gironins, amb 42 punts, només tindrien la possibilitat de caure en la zona de descens al final de temporada si el València i l’Espanyol guanyen cinc dels nou partits que queden i, a més, com a mínim empaten en un sisè, cosa que, veient la dinàmica que porten i el calendari que els queda, sembla complicat, a més tenint en compte que han de jugar entre ells.
Aquesta tranquil·litat que respira ara mateix el Girona és ben merescuda. Els de Montilivi arriben al tram final de curs amb la màxima diferència respecte de la zona de descens. Una diferència que gairebé sempre ha estat a l’entorn dels 5 punts, amb algun pic a l’alça fins als 7 punts de marge i algun pic a la baixa en els 2 i 3 punts, a banda de les dues jornades en què l’equip va estar en la zona de descens a l’inici de curs. Sumant 7 punts dels últims nou possibles, però, el Girona ha ampliat notablement aquesta diferència gràcies a les ensopegades dels valencianistes i els periquitos.
Somiar no és impossible
Tenint la permanència tan ben encarrilada com la té ara el Girona, per a molts ha arribat el moment de mirar altres objectius més ambiciosos. Objectius que des de dins el vestidor ja es van marcar fa mesos, però que sempre passaven per lligar la permanència com més aviat millor. En aquest sentit, el Girona es pot marcar tres fites ambicioses pel que queda de curs: acabar entre els deu primers, arribar als 53 punts per superar el sostre del club a primera i, el somni de màxims, lluitar per les posicions europees.
El primer d’aquests objectius va pel bon camí, ja que el Girona ja s’ha situat entre els deu primers. I els altres dos, per què no?, podrien anar plegats. Per arribar als 53 punts el Girona ha de guanyar cinc dels nou partits que li queden, cosa que sembla complicada però no impossible. Si això passa, és possible que els gironins estiguin lluitant per la setena posició fins al final de curs. Una setena posició que ara és a 5 punts, gairebé més a prop que mai –va estar a quatre en la jornada 23–, i que podria donar l’accés a la Conference League si l’Osasuna no guanya el Madrid en la final de copa. La sisena posició, que asseguraria Europa, sembla molt més utòpica pels 9 punts de distància que hi ha.
