Girona
PAULO GAZZANIGA
PORTER DEL GIRONA
“El futbolista sempre està aprenent”
“Per ser més complet, el porter ha d’evolucionar i jugar bé amb els peus”
“És bonic formar part del creixement d’un club, anem pel bon camí”
-
Gazzaniga a la Casa Club del PGA després d’una sessió d’entrenament MANEL LLADÓ. -
VÍDEO: Entrevista al porter del Girona, Paulo Gazzaniga. Joel Sebastian i Arnau Madrià
Paulo Dino Gazzaniga Farías (Murphy, 2/1/1992) va arribar fa gairebé un any al Girona. Després d’un inici en què Juan Carlos va romandre com a titular entre pals, el porter argentí va aprofitar un sotrac de resultats de l’equip per fer-se una posició de titular que ja no deixaria més. El rendiment del futbolista ha estat clarament ascendent, fins a decidir, juntament amb totes les parts, que volia continuar al club gironí fins al 2025, en propietat un cop finalitzés la cessió des del Fulham. Content, tranquil i familiar, l’ex del Southampton i el Tottenham, entre altres clubs, concedeix la primera entrevista com a jugador blanc-i-vermell a L’Esportiu de Catalunya.
El curs passat va arribar tard, amb la lliga començada i sense fer pretemporada amb els seus companys. Va acabar sent titular i molt ben assentat.
Vaig fer pretemporada però amb el Fulham. No vaig arribar de zero sinó entrenat. Em vaig perdre els primers partits, però sempre amb la idea de treballar i aportar a l’equip el que un pot. Amb el temps, Míchel em va donar l’oportunitat, i estic agraït a ell i també als companys d’equip. Tot va sortir més o menys bé.
Va aprofitar un moment d’irregularitat per entrar a l’equip.
És el dia a dia d’un porter. Cada vegada que has de jugar has d’estar preparat i sempre a punt i a disposició de l’entrenador i de l’equip. Com em va dir Mauricio Pochettino: “El futbol no espera a ningú.”
Va acabar jugant 28 partits en què va encaixar 37 dianes. Està convençut que hi ha marge de millora en aquest aspecte?
Cada vegada que vas a buscar la pilota a dins de la porteria no és agradable. També és el dia a dia del porter i s’ha de saber conviure amb això. Vam rebre massa gols però també en vam fer molts. Trobar l’equilibri va ser la clau. Vam acabar contents, ja que es va aconseguir l’objectiu de la permanència i vam quedar a un esglaó de complir el que era més un somni que un objectiu.
Ha estat un estiu plàcid? S’ho ha hagut de pensar gaire?
Abans d’acabar la temporada passada ja vaig parlar amb el club sobre renovar el contracte. No vaig pensar gaire què escollir.
Va tenir alguna oferta?
Tot ha estat força tranquil i estava centrat en jugar i competir. El curs passat sempre deia que al meu cap només hi havia salvar la categoria i que després ja parlaríem del que vingués.
L’ha sorprès el club, una vegada conegut per dins?
M’ha sorprès per a bé. Venia d’un club anglès on les coses es porten diferent, i els vestidors també són diferents. Em vaig adaptar ràpid pel bon ambient que hi ha al vestidor, per l’idioma i perquè coneixia l’Oriol Romeu. L’adaptació va ser ràpida gràcies als companys. I pel que fa al club, es treballa amb força professionalitat, encara que amb coses per millorar, però estic molt content d’estar aquí.
El projecte vol créixer i això al futbolista el deu motivar.
I tant. És bonic formar part del creixement d’un club, de veure com les coses van millorant i anem pel bon camí. Enceto tot just el segon any, queda molt per fer, per seguir creixent, tant el club com cada company i membre del cos tècnic. Tots tenim coses per aprendre i millorar.
Sentir-se protagonista i disposar de minuts era el que més buscava i desitjava?
Per a qualsevol futbolista jugar aporta la confiança que un necessita. Veure que l’entrenador aposta per tu i et fa sentir protagonista és el millor, i ho senten tots els jugadors, no només els porters.
Continuen els mateixos tres porters que el curs passat. Com s’hi porta i què destaca de cada un d’ells?
És increïble, ja que ens portem molt bé entre els tres, treballem braç a braç disposats a ajudar-nos els uns als altres. El que destaco d’ells és la companyonia i la professionalitat dels dos.
Cada porter està en una etapa diferent. Fuidias, el més jove; Juan Carlos, el més veterà, i vostè al mig, per ajudar i aprendre?
Un sempre està disposat a aprendre. Jo mateix estic en fase d’aprendre i d’ensenyar al mateix temps. Tinc molt per aprendre, segur, i puc aportar coses a en Toni [Fuidias] o fins i tot a en Juan Carlos. El jugador està aprenent fins que es retira.
Fan equip, s’ajuden entre vostès, però al final competeixen per una sola posició.
És una competència sana. Sempre estem disposats a millorar, i aquesta competència és el que et dona l’empenta per exigir-te a tu mateix. Els que venen al darrere també t’exigeixen i és una lluita constant, però t’ajuda a créixer i a donar el màxim de tu mateix.
Se sent titularíssim?
No pas. Ja he dit que el futbol no espera a ningú. S’ha d’estar sempre preparat per a cada partit i cada situació. De titularíssim no hi ha ningú. Cada company ha de treballar al cent per cent, ja que el tècnic això ho veu i ho nota.
Com veu l’equip de cara a aquest curs? Quatre cares noves de moment i força continuïtat de diversos futbolistes...
A la pretemporada les cares noves van arribar aviat i ja fa un temps que treballem tots. Potser a algú li costa més pel tema de l’idioma i l’adaptació, però, per exemple, veig Blind molt adaptat, ja que molts jugadors parlem anglès i això ajuda perquè els companys s’adaptin abans. En la fase de preparació s’ha vist el bon treball de tots, els joves i els que van renovar. Veig l’equip bé, només hem fet un partit i la lliga és molt llarga, és massa aviat per parlar.
Al camp de la Real Sociedad ho va passar bé amb la pressió asfixiant del rival i amb l’obligació de treure la pilota jugada?
És una pressió bonica. Ens estem acostumant a tot encara, però és una pressió que et fa sentir bé i endollat en el partit. De vegades surt bé o d’altres malament, depèn del rival, però és cert que la Real ens va asfixiar molt, tot i que nosaltres a ells també. La gestió del partit va ser complicada per als dos.
En el futbol modern cada vegada s’obliga el porter a tenir més tècnica amb els peus?
Depèn de l’equip. Altres juguen d’una altra manera, i és respectable. Sí que és cert que per ser més complet el porter ha d’evolucionar i jugar bé amb els peus. Tot depèn de l’entrenador i la filosofia de cada equip. A Míchel és obvi que li agrada sortir amb la pilota controlada.
Ha canviat molt Míchel, des que el va tenir el curs 2016/17 al Rayo Vallecano?
Quan va arribar Míchel al Rayo era el primer equip que agafava i ja era en el tram final de la temporada. S’havia d’adaptar al que tenia a la plantilla i al nivell de segona A, en aquell cas. Ha pujat molt el nivell i es nota en la manera de treballar. Ha canviat, però el que sí que destaco és que des que va agafar el Rayo continua sent el mateix entrenador i la mateixa persona amb el mateix tracte amb el jugador.
Com és que va acabar jugant Gazzaniga tants anys a Anglaterra?
La història és llarga. Quan acabo la temporada amb el juvenil del València no em renovava el club. Podia anar a equips de tercera espanyols, però em va aparèixer l’opció d’anar a fer una prova al Gillingham, que estava a League Two. La prova durava una setmana i vaig estar-hi un mes. Al final vam firmar dos anys de contracte i vaig jugar la segona meitat del curs. Em va costar adaptar-me a la cultura, a l’idioma, i a tot. Després vaig fitxar pel Southampton, acabat de pujar a la Premier, i en qüestió de mesos vaig passar a jugar a la Premier, un salt gegant. Un somni complert que apareix del no-res. S’ha d’estar preparat i que la sort t’acompanyi.
I jugant Champions League...
Al Southampton vaig firmar per quatre anys, em van renovar i vaig sortir cedit al Rayo. Després vaig fitxar pel Tottenham i allò ja va ser una altra història.
Diuen que els porters solen estar bojos, en el sentit positiu. Vostè ho és?
Soc un noi tranquil, molt de casa i de la família. La bogeria aquesta no sé on és, la deuen tenir els altres [riu]. A dins del camp sí que crido i parlo amb els companys. És necessari tenir la comunicació amb ells en alguna situació complicada, alertar-los..., però sempre intentant aportar coses positives.
Sobretot al porter argentí se li assumeix el punt de bogeria?
És cert que hi ha molts exemples de porters argentins que feien absolutes bogeries [riu].
Quins porters tenia com a referents de jove?
Vaig créixer veient el Boca, en soc aficionat. De l’època del Pato Abbondanzieri, que després va fitxar pel Getafe. Mirava molt la Premier i m’agradava Peter Cech. I els dos són el contrari de bojos [riu]. El Mono Burgos m’agradava, ja de més veterà el veia molt. M’agradaven més els veterans.
El seu germà [Gianfranco Gazzaniga] també és porter al Racing de Ferrol, a segona A. Ve de família?
El meu pare i el meu avi també van ser porters. El futur del meu fill està escrit [riu]. Venim d’una família de porters. El meu pare va anar a Buenos Aires per fitxar pel River Plate, i el meu germà i jo vam venir cap a Europa. Sempre seguíem la carrera del meu pare; no ens va obligar mai, ho vam decidir nosaltres. Fins i tot el meu germà va començar sent jugador de camp.
Contra el Getafe serà el primer partit a Montilivi del curs. Com l’afronta, l’equip?
Míchel ja ens va dir que en el primer partit a casa els tres punts han de ser nostres sí o sí, i aquest és l’objectiu. Anem amb aquesta idea tot i jugar contra un equip molt complicat, que intentarà parar el joc, que no ens deixarà jugar i seran pesats. Hem estat treballant com afrontar el duel i esperem que surti de la millor manera.
Es trobaran un equip molt diferent de la Real Sociedad?
No tenen res a veure. El Getafe és més físic, et dona la pilota i la possessió, però en una que tenen et poden fer mal, ja que disposen de jugadors de qualitat. No ens hem de relaxar en cap moment i hem d’estar endollats.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dijous,16 maig 2024