Girona

LLUC SALELLAS

ALCALDE DE GIRONA

“Volem fixar criteris clars de col·laboració amb els clubs”

“La ciutat ara mateix és referent al país en l’àmbit esportiu, i això és molt positiu, sobretot perquè més joves i infants practiquin esport”

“Necessitem un procés global de millora dels equipaments esportius. Un dels compromisos és un nou pavelló”

Hem d’eliminar la bretxa de la pràctica esportiva entre dones i homes. I s’ha de començar per baix, per la base
El conveni d’ús de Montilivi inclou unes inversions i entenc que es faran. Voldria que la ciutat gaudís del Girona molts anys
El Barça? Crec que vaig expressar el sentiment de molts gironins. Li continuo tenint el màxim respecte institucional
Hem d’estudiar limitacions amb les bicicletes, fent pedagogia i control. Treballarem perquè el Barri Vell sigui divers

Lluc Salellas Vilar (Girona, 1984) és l’alcalde de Girona, arran d’un acord entre Guanyem Girona, Junts i ERC. Fundador de la penya de bàsquet Engaviats i més aficionat que practicant de l’esport, és llicenciat en periodisme i va fer pràctiques a El 9 Esportiu. Ara repassa el mapa esportiu d’una ciutat de primera.

Ha agafat una ciutat ben esportiva i a bon nivell.
Sí. Gràcies als clubs i a la gent que hi està fent feina, la ciutat ara mateix és referent al país en l’àmbit esportiu, i això és molt positiu. Tant per la projecció de l’esport com de la ciutat, i també per aconseguir que més infants i joves practiquin esport en el seu dia a dia, que com a Ajuntament és el que més ens ha de preocupar.
Algú de fora pot pensar que només els faltava l’esport, als gironins, per presumir.
Crec que qualsevol ciutadà i qualsevol ciutat faria el mateix que estem fent si tingués la sort de tenir tants equips a l’elit. És sentir-ne orgull. Tenim tot el dret a estar il·lusionats.
S’ha anat reunint amb els responsables dels clubs. És una primera presa de contacte o ja han avançat feina?
Ens semblava molt important que el nou govern es reunís amb les entitats de la ciutat. Les esportives són pal de paller i ens hi hem anat reunint. No només amb l’Uni, el Bàsquet Girona i el Girona FC; també amb l’hoquei, el futbol sala. Hi hem començat a plantejar alguns elements, tant de necessitats seves com de polítiques que volem fer per millorar la situació de l’esport.
Quan l’Ajuntament va aprovar la concessió d’ús de Montilivi al Girona, van criticar que no revertís cap a la ciutat. Preveu ara alguna via per redreçar-ho?
Crec que sí. Més enllà del que marca el conveni, que evidentment és el que hem de respectar les dues institucions, hi ha un camí a treballar amb el club, que és el retorn social de tenir un club a primera. Hi ha clubs referencials a l’Estat que ho estan treballant molt bé, i tenim ganes d’estudiar què podem fer perquè el Girona aconsegueixi que tot el seu dia a dia tingui una repercussió positiva amb la resta de clubs de la ciutat i amb projectes en l’àmbit social. Que l’impacte esportiu i de projecció reverteixi també en la ciutat. Això també podria afavorir el club en lligams amb la ciutat.
A l’estadi, fins ara, pedaços, ferralla i pintura; res estructural. Ho comparteix?
Entenc que ells han viscut una situació d’interinatge entre primera i segona, i que això fa difícil poder fer algunes inversions. Però el mateix conveni signat ho reconeix, i ells tenen una responsabilitat a l’hora de fer unes inversions de més calat i estructurals en els propers anys. Estic convençut que ho faran. Com que ells comparteixen que això ha de ser un projecte a llarg termini, i que hem d’intentar estar a l’elit molts anys, això implica tenir un estadi en condicions. I entenc que aquestes inversions s’acabaran fent.
Entendria que estudiessin fer un altre estadi fora de la ciutat?
Entenc que hi ha un conveni i que per tant van agafar el compromís que durant 50 anys utilitzarien aquest camp i hi farien unes inversions. Nosaltres ens movem en el marc d’aquest conveni. Si ells canvien d’opinió, serà respectable, però haurem de parlar de tot. Ells poden prendre les decisions que creguin, i tenen tota la legitimitat per fer-ho, però m’agradaria que el club es quedés a la ciutat i que poguéssim desenvolupar el marc de relacions i de conveni que es va acordar, i que hi pugui haver encara més vinculació social i comunitària del club amb la ciutat. Crec que això afavoreix totes dues parts. A ells també els afavoreix que Girona sigui una ciutat mitjana, agradable i amable.
Per tant, entre millorar l’estadi de Montilivi o marxar, seria partidari de quedar-se?
Sí. M’agradaria que la ciutat pogués continuar gaudint del Girona durant molts anys.
La construcció de la ciutat esportiva a Vilablareix ha rebut crítiques de pagesos, naturalistes i veïns. Què en pensa?
A mi m’agradaria que si s’ha de fer un projecte d’aquest tipus es pugui tenir en compte l’opinió dels pagesos, els naturalistes, els veïns i veïnes. Aquests projectes mereixen estar fets des del consens social. Que hi pugui haver un punt d’entesa. Un club com el Girona necessita una ciutat esportiva, evidentment, però també l’àrea urbana necessita espais naturals i agrícoles.
Fontajau també s’està quedant petit. El Bàsquet Girona mira d’ampliar l’aforament. És viable?
Estem en un moment d’estudi de tots els equipaments esportius de la ciutat. Som conscients que tant Fontajau, com Palau, com el conjunt d’instal·lacions han quedat antiquades i petites, en el sentit que en necessitem més. Tenim un compromís de millora dels equipaments esportius. Un dels compromisos que tenim com a govern és la construcció d’un nou pavelló, i també mirar com podem millorar pistes que tenim per fer-les practicables, com a mínim per als clubs de base. I en aquest marc, hem de veure com evoluciona Fontajau en els propers anys. Ara mateix no tenim cap proposta concreta, però estem fent l’estudi per posar-ho en dansa, tenir construït aquest nou pavelló i la millora dels equipaments.
El creixement de l’aforament de Fontajau seria petit?
Sí, no ens hem d’imaginar que farem un pavelló olímpic ni una gran cosa. Hem de poder-ho estudiar bé. I fins que no millorem les instal·lacions a la resta de la ciutat, aquest pavelló té uns usos. Necessitem un procés global de millora d’equipaments.
Quina política ha de seguir l’Ajuntament amb els clubs professionals? S’han de diferenciar?
Tenim en ment la voluntat de posar uns criteris i objectius a l’hora de col·laborar amb els clubs. Això ja ho estem fent amb la part de base i de barri. En els esports d’elit, ens agradaria poder explicar clarament per què els clubs poden rebre unes quantitats determinades, per uns criteris que han de tenir a veure amb la repercussió, la col·laboració amb l’esport de base, l’àmbit social, potenciar l’esport femení, l’esport adaptat...
Aquests criteris no hi eren?
Crec que es ve d’una dinàmica, i que també té un sentit, perquè fins fa res el Bàsquet Girona estava a l’EBA i el futbol pujava i baixava. L’Uni és el que fa més temps que és a l’elit. Ara tenim el marge d’un nou govern que ho pot afrontar amb temps i diàleg. La idea és marcar uns criteris perquè tots els club puguin entendre per què s’estan destinant aquestes quantitats i quin és el sentit i les prioritats públiques.
De fet, el mateix govern deu incloure visions diferents.
Sí, però en aquest sentit hi ha consens. Primer, a donar suport a aquests clubs. Segon, potenciar l’esport de base. I tercer, que tot això tingui un ordre, un sentit i uns criteris. Hem d’acabar de parlar d’aquests criteris, però la intenció és fer-ho abans que acabi aquest 2023, perquè tots els clubs ho tinguin clar per al 2024. I a mitjà termini. La voluntat és superar l’any a any i actuar amb més perspectiva.
L’Ajuntament ha fet molts anys pagaments a fons perdut pel forat d’Akasvayu. Se n’ha après perquè no torni a passar?
Crec que sí. L’operació que es va fer en aquell moment, pel que fa a institucions públiques, avui no es repetiria. I crec que els mateixos clubs han après d’aquells moments de vaques grasses que es van viure; ara hi ha projectes més consolidats i més rigorosos, que permeten no arribar a aquella situació.
A l’Uni, se l’ha d’ajudar especialment?
És un projecte que s’ha de destacar, tant per la seva solidesa com per com ha aconseguit créixer en els últims anys, com s’ha enxarxat amb la ciutat i l’entorn, i com ha situat l’esport femení a primer nivell. Són aspectes que s’han de valorar. Dins el marc de criteris de què parlava abans, això s’ha de destacar i s’ha de tenir ben cuidat.
En una ciutat amb tants equips a l’elit, el futbol femení no hi és. Hi ha la feina en la base del Gerunda, però el Girona FC no ha acabat d’arribar a dalt.
Jo crec que el primer pas és consolidar l’esport femení de base. Ara tenim el context general amb el futbol que hi pot afavorir. En bàsquet s’està fent molt bona feina. I en la resta d’esports hem de poder anar creixent, perquè hem d’eliminar la bretxa de la pràctica esportiva entre dones i homes. I s’ha de començar per baix, perquè la conseqüència natural serà que també creixem en l’elit. Si paral·lelament un club com el Girona FC fa una aposta més decidida, benvinguda serà. Si en hoquei i futbol sala també, que em consta que hi treballen, fantàstic. Si el GEiEG, que fa molts anys que ho fa, hi aposta, genial.
El GEiEG, un altre pal de paller de la ciutat, no ho té fàcil.
Viu en un procés d’adaptació constant. De quan es va crear, el que va arribar a ser i el moment actual, són tot contextos molt diferents. N’hem parlat. Hem de mirar com podem tenir un paper més actiu, pel que fa a col·laboració, i paral·lelament mirar com el GEiEG aconsegueix obrir més les portes a la ciutat. És una entitat clarament de ciutat, i en aquesta relació hem de veure, per exemple, en usos d’instal·lacions, com poden servir per a la ciutat.
Li agrada que Girona sigui la ciutat del ciclisme?
Que Girona sigui una ciutat ciclista, així com a titular, m’agradaria si això signifiqués que es pot circular per tota la ciutat amb bicicleta i que tothom l’utilitza en detriment dels cotxes. Mobilitat sostenible. Això seria la Girona, ciutat ciclista. El que tenim ara és molt turisme vinculat al ciclisme. Això té efectes positius en l’aspecte econòmic, però és veritat que està generant algunes externalitats negatives, sobretot de mobilitat al Barri Vell, que hem de poder gestionar millor. Tenim el repte de fer conviure gent que vingui a veure la ciutat i fer ciclisme, i que les gironines i gironins ho visquin amb tranquil·litat, sense que s’alteri el seu dia a dia.
Com es conjuga? Amb limitacions?
Sí. Al Barri Vell hem d’estudiar limitacions, ser més estrictes sobre a quins llocs es pot anar amb bici i a quins no. Fent pedagogia i també fent control. És un element que treballarem en els propers mesos i anys.
Veu bé que a l’antic Odèon s’hi instal·li una botiga de bicis?
A mi sí que m’agradaria que el Barri Vell fos divers. Que hi pugui haver botigues ciclistes, però també moltes que fan servei a les persones que viuen al Barri Vell. Aquest sí que és un tema que hem de procurar que sigui possible. En aquest cas concret, és una operació privada, que pel que fa a la legislació és perfectament viable, i poques coses podem dir com a Ajuntament. Treballarem perquè el Barri Vell sigui divers, perquè hi hagi botigues de tot tipus, i perquè el patrimoni de la ciutat tingui usos diversos.
Preveu ser a la llotja de Montilivi quan vingui el Barça? Després de la polseguera pel tuit que va fer pel cas Romeu...
Sí, sí, compto ser-hi [somriu].
Li va sorprendre que la vicepresidenta del Barça respongués?
La veritat és que sí. Crec que vaig expressar un sentiment que molts gironins i gironines hem tingut aquest estiu. El Barça té la capacitat per fitxar a tots els mercats. Es diu que és el millor club del món i que és més que un club, que normalment va associat al tema de país. I si lligo les dues coses, a mi em fa pensar que hi havia altres opcions. En clau de país seria molt interessant que hi pogués haver dos, tres o quatre clubs competint a màxim nivell. I duent la catalanitat a l’Estat i, si pot ser, a Europa. Vaig fer aquell missatge, que em sembla respectuós, en aquesta clau. Per què no mirem de respectar-nos, que cadascú faci el seu camí? Em va semblar que l’operació no havia anat en aquell sentit.
Més per com havia anat que pel fet que el Barça pugui voler un jugador del Girona?
Sí. Per com es va explicar l’operació, i tot plegat. Volia ser una expressió legítima d’una discrepància amb el màxim respecte, i continuo tenint el màxim respecte institucional que s’ha de tenir amb qualsevol club català.
Reforça també la idea que cada cop hi ha més afició del Girona com a primer equip.
Jo mateix, fa vint anys havia anat a veure el Girona a la competició que fos, llegia el diari i volia que el Girona guanyés, però quan parlava de futbol de primer nivell, hi havia el Barça, que era el que seguia. Hi ha un canvi. I ha passat a molts gironins i gironines. Els nois i noies que conec menors de 18 anys s’estan fent del Girona.
Coneix Míchel?
L’he saludat un parell de cops que hem coincidit a l’ajuntament, per èxits, i m’ha semblat una persona fantàstica.
Un bon representant de tot el que deia ara.
Sí, està complint molt bé el fet de ser un entrenador lligat a una ciutat, a un país, que transmet uns valors que són els que el futbol hauria de transmetre, i no pas els que ha transmès aquests dies la federació espanyola i el senyor Rubiales.
Era inevitable parlar-ne.
No és que hi tingui especial interès, però crec que el senyor Rubiales ha mostrat uns valors profundament masclistes i retrògrads. I haurien de procurar, en el món del futbol masculí espanyol i també català, fer uns aprenentatges i canviar això. De poc servirà treure Rubiales si l’estructura i les idees que l’havien dut a ser president continuen. En això hi ha molta responsabilitat dels clubs i també dels futbolistes homes, que esperem que exerceixin.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)