L’entorn ideal

El Girona ha obert de bat a bat les portes a Eric Garcia. Coneixedors al club i a tot el City Football Group de les seves millors característiques i possibilitats, el central parla el mateix llenguatge que Míchel. I en això hi té molt de guanyat: “Des de petit he tingut la sort de jugar en equips amb un estil de joc semblant. El que em va transmetre el mister és una de les raons per les quals soc aquí; ja li vaig dir que intentaria ajudar, m’hi sento molt identificat”, admetia el central de Martorell, content per sumar el seu primer partit complet a Granada en el seu debut amb el Girona. “Vam fer un partit molt bo, sobretot a la primera part. Personalment estic content per les sensacions, pel fet d’anar agafant ritme i satisfet d’estar en un equip en un moment molt dolç. Ara s’ha d’aprofitar.”

Eric Garcia no té altra cosa al cap que fer bona la cessió d’un curs al Girona per, qui sap, tornar al Barça amb força una vegada demostrada la vàlua que li va permetre debutar amb el City amb 18 anys, jugar amb la selecció espanyola absoluta amb 19 i fitxar pel Barça amb 20. “Un dels motius per venir aquí és per gaudir de minuts. L’últim tram del curs passat va ser complicat però al final els tècnics busquen el millor per als seus equips i ara em tocava fer el pas a mi”, explicava Eric Garcia. I hi afegia: “És clar que costa sortir del Barça. Afrontava la tercera temporada allà, érem amics al vestidors, però al final crec que cadascú ha de pensar en el seu cas. Ara tinc el cap al Girona, on hi ha una bona barreja de jugadors joves i amb experiència. Hem d’intentar mantenir la bona línia però els moments més complicats arribaran.” Eric Garcia haurà de competir per un lloc a l’eix de la defensa amb David López, Daley Blind –els dos intocables en les cinc primeres jornades– i també amb Juanpe Ramírez i Bernardo Espinosa. El de Martorell pot avançar la seva posició puntualment o també escorar-se al lateral si l’equip ho requereix. Contra el Barça podrà jugar perquè Quique Cárcel així ho va desvelar ja que en la cessió no s’ha inclòs la ja coneguda i cada cop més habitual clàusula de la por.

El colombià pacient

Tot i estar a punt de fer tot just 19 anys, Solís va demostrar en la seva presentació a Montilivi que té el cap a lloc i que no es torna boig embolcallat en les pròpies ambicions. El migcampista es va definir com a futbolista –el seu fitxatge va sorprendre a tothom–, i es va mostrar caut pel que fa a les seves possibilitats de jugar i assumir un rol més o menys protagonista en l’equip de Míchel. La seva joventut, el fet d’afrontar la primera experiència lluny de casa i el bon nivell que ha palpat en primera persona de l’equip el fa ser pacient: “A prop de debutar? Haig de tenir paciència. No tinc problemes per anar treballant per guanyar-me l’espai. Tots els que juguen ho estan fent molt bé, Míchel és un gran entrenador i ens intenta ensenyar com veu ell el futbol. Em toca estar mentalment preparat, vull treballar i gestionar bé les responsabilitats per anar creixent”, comentava Jhon Solís, respecte al qual el mateix Cárcel va admetre que no era el perfil en què pensaven en primera instància però que el bon inici de l’equip va fer reorientar les prioritats. “Vam pensar en un jugador amb més partits al futbol professional però després en Solís, que el teníem vist. Tenia altres projectes però va escollir el nostre. És un totcampista, molt fort físicament i amb un nivell tècnic molt bo. Té un futur especial i necessita recorregut, tot i que estic segur que serà protagonista ja aquesta temporada”, declarava Cárcel davant d’un Solís il·lusionat i confiat en el seu treball. “Les primeres setmanes han estat molt importants per a mi i l’adaptació que haig de tenir. Estic molt content per les convocatòries de l’entrenador i he parlat amb ell. Vol que sigui un migcampista amb molta sortida i que miri endavant, m’hi aniré adaptant”, sentenciava el mig de Guacarí, exjugador de l’Atlético Nacional.