No va ser un mal partit del Girona, però segurament va faltar que les individualitats brillessin com ho han fet en altres partits, en què a a l’excel·lència col·lectiva els gironins hi havien sumat actuacions individuals de matrícula d’honor. Una clara mostra va ser Savinho, ja que el brasiler ho va intentar una vegada i una altra, però sense encert en pràcticament cap jugada. De fet, d’un retall sense èxit i innecessari seu, va arribar el 0-3 definitiu que matava el partit. Això no vol dir que el partit del Girona no deixés conclusions positives a nivell individual a còpia d’insistència i voluntat. Ahir el Girona a fer un partit més d’insistència i de voluntat, sense abandonar en cap moment l’estil de joc. En aquest escenari un dels que més van destacar va ser Yangel Herrera. No per la seva brillantor amb pilota, perquè, tot i que va tenir molta més precisió en la passada del que és habitual i va tenir molt poques pèrdues, de les seves botes no en va néixer cap ocasió clara de gol. El veneçolà, però, va tenir l’empenta habitual que el converteix en un perill constant a prop de l’àrea rival i va gaudir de les millors ocasions per marcar i canviar el que va ser el guió del partit. Ahir, però, Yangel Herrera no va tenir la punteria afinada com l’ha tingut altres dies, que li ha permès ser el màxim golejador de l’equip, amb tres dianes. En l’aspecte defensiu, com tots els que van ocupar el centre del camp, Yangel Herrera va haver de patir la superioritat numèrica dels blancs en molts moments.

La primera ocasió del veneçolà va arribar només començar, en el primer atac prometedor dels blanc-i-vermells quan només s’havien jugat tres minuts. Yan Couto va posar una excel·lent centrada des de la dreta –una de les poques que va fer en tot el partit– i Yangel Herrera, arribant de segona línia, va connectar una bona rematada de cap. Només li va faltar picar-la una mica més, ja que va acabar sortint per molt poc per sobre el travesser de la porteria de Kepa. Les següents aparicions de Yangel Herrera a l’àrea del Madrid van arribar en la segona part, quan més va empènyer l’equip buscant un gol que els posés en el marcador. En la primera ocasió que va tenir no va poder arribar a rematar, perquè, tot i arribar molt bé des del darrere, va veure com David López se li avançava i rematava ell, obligant Kepa a refusar a córner de nou. Un córner que, aquesta vegada sí, va rematar el veneçolà. I aquesta vegada ho va fer picant-la massa, ja que després de tocar a terra va acabar sortint per sobre el travesser. Va ser una ocasió molt clara, com la de la primera part, ja que la defensa blanca el va deixar completament sol. Ahir, però, la pilota no va voler entrar.